Projecte sostenible de construcció de la caseta de l’hort

03 feb 2011 Feu un comentari

by plantem.nos in ACCIÓ, DESCRIPCIÓ, PROJECTE, TREBALL Etiquetes: BIOCONSTRUCCIÓN, CRISIS, HUERTO, TERRASSA

1. Volem fer una caseta respectuosa amb la natura, amb la salut de les persones i sostenible.

2. Definició de sostenibilitat:

En 1987 es fa un informe que encarrega La Assemblea General de la ONU, per proposar estratègies a llarg termini per un desenvolupament sostenible, aquí es va definir la sostenibilitat com a: (Informe el nostre futur comú conegut com a Informe Brundtland”)

“El desenvolupament sostenible és el desenvolupament que satisfà les necessitats de la generació present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats”.

3. Condicions de sostenibilitat: tancament de cicles Residu:

“La condició de sostenibilitat és l’exigència de retornar els residus a la qualitat de recursos”.

Per tant estem parlant de cicles: residu (sense valor d’utilitat) – vida útil – Recurs (amb valor d’utilitat).

Recursos: que el procés de producció mitjançant l’acció del treball humà transforma en productes, que satisfan necessitats.

D’un producte el que es consumeix generalment i sobretot en la construcció és la seva utilitat i quan ja no té utilitat es transforma en residu.

Vida útil: és el temps que passa un producte entre ser recurs i ser residu, és el temps en el encara té utilitat.

Energia: Per transformar un residu en recurs ens caldrà energia. Depenent de com siguin els recursos que demandem respecte a al residu del que provenen ens caldrà més o menys energia. Importància

4. Cicles a controlar, tant en la construcció com en la vida útil de l’edifici:

4.1. Materials:

• Palets: fustes no tractades i poc manipulades, no coneixem la seva procedència però es tracta bàsicament de pi, arbre de creixement molt ràpid i autòcton, retornant a la natura en període mitjà de temps.
• Ferro: Claus i varilles, és un material que es rovella i es converteix en òxid, retronant a la natura en un període mitja de temps.
• Terra: Material que obtenim del propi solar + sorra + aigua, i que retornarà al propi solar en un període curt de temps, (si no tenim en compte el concepte manteniment.)
• Teules: Són terra cuita, en aquest cas són reciclades, de edificis en reparació demolició, no estan valorades com a residu per nosaltres si no com a recurs. Material que es desintegra per meteorització, retornant a la natura en un període llarg de temps.
• Aigua: Per pastar el ciment i per pastar la terra. Si podem serà aigua de pluja i no potable.
• Pedres: Las del lloc petites i irregulars, posem aglomerant per la seva forma i la manca de tècnica de col·locació en sec, tot i que està confinat sota terra sobresortirà de la sòl.
• Ciment o aglomerant: Primer ciments naturals deprés de pòrtland.
• Sorra: Es compra en sacs cal mirar la procedència.

4.2.Energia.

• Palets: Pi arbre de creixement ràpid, energia per asserrar-la, muntatge, transport i distribució.
• Ferro: Cal energia molta per la seva transformació dels òxids de les roques a metall pur, transport i distribució.
• Terra: Ens la dóna el lloc consumirem l’energia de manipular-la dins el sola, sense transport.
• Teules: La cocció és la part que consumeix també més energia, però parlem d’un recurs que es reaprofita un residu de construcció per tant con comptem l’energia de fabricació, però si el transport del lloc de recollida.
• Aigua: Si és de pluja no té despesa energètica, si no si ja que té tot el procés de depurat (construcció de depuradores) i captació i distribució s’ha de crear una xarxa.
• Pedres: Las del lloc petites i quasi no les manipularem, no les tallarem ni les treballarem.
• Ciment o aglomerant: Si són naturals tenen menys despeses d’energia, si és portland té més despeses ja que en el procés cal molta calor (Forn Molins de Rei), transport i distribució.
• Sorra: L’energia de l’extracció però pot tenir un gran impacte paisatgístic, cal verificar la procedència.
• Grup electrogen.

4.3.Aigua.

Ha esta inclosa en els altres apartats.

4.4.Residus:

• Palets: Intentarem ajustar a les quantitats necessàries, si en sobre s’utilitzaran en l’hort pel manteniment de la caseta i compostador.
• Ferro: el que no utilitzem seguirà sent un recurs no un residu.
• Terra: el que no utilitzem seguirà sent un recurs no un residu.
• Teules: el que no utilitzem seguirà sent un recurs per fer el manteniment.
• Aigua: el que no utilitzem seguirà sent un recurs no un residu.
• Pedres: el que no utilitzem seguirà sent un recurs no un residu.
• Ciment o aglomerant: Els sacs de plàstic en que venen empaquetats es portaran a un contenidor de reciclatge.
• Sorra: Els sacs de plàstic en que venen empaquetats es portaran a un contenidor de reciclatge.
• Grup electrogen: Els fums generats per la emissió de la combustió no seran reciclats.

4.5. Salud: (energies naturals i energies artificials, materials que afecten, etc..)

• Palets: No estan tractats amb productes químics per allargar la seva durabilitat i resistència als essers vius (corcs, termites…). Altres tipus de fusta també porten formaldehids (Coles per enganxar)
• Ferro: En principi en no tenir formades xarxes tancades no són un o problema, caixa de faraday.
• Terra: bona per la salut.
• Teules: Material procedent de la terra cuit sense cap additiu.
• Aigua: En principi no ens la veurem no ens afectarà.
• Pedres: Poder mirar la seva radioactivitat, o contaminació per haver estat en el que era una ciutat industrial. ni per quantitat ni per col·locació aquí pot ser un problema.
• Ciment o aglomerant: Un cop secs són inerts.
• Sorra: El mateix que les pedres.
• Grup electrogen: Intoxicació per fums.

EN FUNCIÓ A TOT AIXÒ EXPLICAT PRENDREM DECISIONS DE QUINS MATERIALS UTILITZEM, ON ELS UTILITZEM EN QUINES QUANTITATS I QUIN PROCES DE MANIPULACIÓ.

5. Desenvolupament de la obra: dues fases o tres

1ª fase : Replanteig i fonaments

2ª fase : Construcció de la caseta: Estructura i tancaments (paret i teulada)

3ª fase : Acabats exteriors i interiors

Plànols de la construcció :

CARLES BLASCO PINÓS – PLANTEM-NOS. TERRASSA 2011.