Després de la calçotada, comença una nova temporada
03 mai 2012 Feu un comentari
in ACCIÓ, TREBALL Etiquetes: AGROECOLOGÍA, alimentación, HUERTO, otro mundo es posible, plaza pública, salud, TERRASSA
Després d’haver gaudit d’una jornada festiva amb tots els amics de l’hort, ara toca treballar una mica i fer una nova plantada.
Les tomaqueres, mongeteres, carbasseres, pebroteres, melons, síndries i molt més estan esperant que les plantem entre tots per donar-nos d’aquí fins a l’estiu els seus fruits.
Així que, deixa enrere la mandra i el diumenge aixeca’t d’hora i vine amb nosaltres a plantar. Si a més véns amb nens els deixarem que apadrinin una planta que podran continuar regant i després gaudir dels seus fruits.
T’ HI ESPEREM DIUMENGE 6 DE MAIG A LES 10:30 A L’HORT !!!
This slideshow requires JavaScript.
El sueño del mirlo
16 mar 2012 Feu un comentari
in ACCIÓ, ART, CRÒNICA, PROJECTE, TREBALL, VÍDEO Etiquetes: AGROECOLOGÍA, arte, huertos, otro mundo es posible, plaza pública, sostenibilidad
El documental El sueño del mirlo explica la història de dos horts urbans de la ciutat de Barcelona.
L’Hort del Forat i l’Hort del Xino són dos espais que han estat transformats d’una manera auto-gestionada i comunitària, passant de zones mal aprofitades a centres d’aprenentatge ambiental. Els personatges ens descriuen la història d’aquests llocs i la seva forma d’implicar-se en els diferents projectes i activitats. Mentre coneixem els horts, una merla, juntament amb els seus amics del teatrillo de la pastanaga, realitza un viatge en cerca d’un lloc on quedi alguna cosa de l’esperit de la naturalesa a la ciutat.
EL TEATRILLO DE LA ZANAHORIA lazanahoriateatrera.wordpress.com
L’HORTET DEL FORAT lhortetdelforat.blogspot.com/
HORT DEL XINO hortdelxino.wordpress.com/
MUSICA: YERKO FUENZALIDA LORCAyerko.info/
Huertos urbanos contra el poder financiero
18 feb 2012 1 comentari
in ACCIÓ, CRÒNICA, PROJECTE, TREBALL Etiquetes: AGROECOLOGÍA, ayuntamiento de valencia, CRISIS, huertos, otro mundo es posible, plaza pública
La burbuja inmobiliaria ha dejado tras de sí un reguero de solares abandonados, edificios a medio construir y viviendas que no se venderán en décadas. En uno de estos escenarios, los vecinos del barrio valenciano de Benimaclet impulsan un proyecto de huerto autogestionado. La singularidad del caso es que pretenden materializarlo en un solar del BBVA, que ha manifestado desde el primer día su oposición frontal al proyecto.
Benimaclet es un barrio valenciano de unos 40.000 habitantes, de los que 5.000 son universitarios y otros 5.000, población inmigrante. Pueblo independiente, después pedanía y barriada de Valencia capital a partir de 1972, Benimaclet ha estado desde siempre muy vinculado a la huerta: en la década de los 60 casi todo el barrio era suelo hortícola, pero la construcción de la Universidad Politécnica y la especulación urbanística de los 90 llenó de asfalto y cemento casi toda la tierra fértil.
El barrio cuenta con uno de los entramados asociativos más potentes de Valencia. Y una Asociación de Vecinos, que no sólo encabeza ahora la batalla contra el BBVA, sino que desde su fundación en el año 1974 ha participado en un sinfín de luchas para mejorar las condiciones de vida en Benimaclet.
Lo que hoy aspira a convertirse en un huerto urbano tiene sus orígenes tiempo atrás. En 1994, el Ayuntamiento de Valencia aprobó un proyecto urbanístico para la construcción de 1.350 viviendas en fincas de 14 alturas, con dos grandes torres en las que estaban previstos un hotel y una gran superficie. La actuación, que luego se redimensionó con criterios más racionales, simbolizaba la megalomanía urbanística de la época. Entre las dotaciones previstas figuraba un “parque urbano” de 17.000 metros cuadrados, que es donde los vecinos, 17 años después, pretenden desarrollar una huerta autogestionada.
Otra metáfora de lo que fue el boom urbanístico es la evolución del proyecto. Los 270.000 metros cuadrados del sector (superficie total) resultaron durante años un solar abandonado y lleno de escombros, un vertedero incontrolado en el que se registraron, incluso, tres incendios. Ante la inacción de las empresas promotoras y la precariedad de equipamientos en el barrio, la Asociación de Vecinos se puso manos a la obra. Alquilaron dos excavadoras y entraron en una parcela integrada en el proyecto urbanístico, con el fin de limpiarla y adecuarla como aparcamiento. Tras negociar con los propietarios, consiguieron la cesión del uso del suelo. Es el precedente directo de los huertos autogestionados.
En octubre de 2010, los vecinos, armados con la moral de la victoria anterior, buscan otra parcela del proyecto urbanístico, esta vez, dentro de los 17.000 metros cuadrados habilitados como “parque urbano”. Con el visto bueno de la Concejalía de Urbanismo del Ayuntamiento de Valencia, y el compromiso de la Comunidad de Regantes de la Acequia de Mestalla de suministrar agua para la huerta, la iniciativa se presenta en una asamblea vecinal meses después, y las expectativas se desbordan: más de 200 vecinos asisten a informarse y 60 se inscriben para roturar un pedazo de huerta.
La idea es gestionar y conservar las 60 parcelas en las que se divide el huerto autogestionado. A los adjudicatarios (individuos, familias o asociaciones) se les otorga la cesión del uso del suelo durante veinte años, no la propiedad, que sigue correspondiendo al BBVA. El coste de cada parcela es únicamente el de acondicionarla y roturarla (poner en marcha el huerto urbano tendría un coste total de unos 15.000 euros). Se establecen una serie de condiciones: la agricultura que se implemente ha de ser ecológica; dirigida al autoconsumo, es decir, los productos no pueden venderse en el mercado; y una parcela desatendida durante tres meses implicaría la rescisión del contrato. Para superar los temores iniciales, labradores con experiencia imparten cursos de formación sobre agricultura ecológica. Otros talleres formativos ponen el acento en la producción y el consumo responsables.
La idea, casi un “milagro” en un área metropolitana que supera el millón y medio de habitantes, tenía visos de materializarse hasta que se topó con la barrera principal, la banca. Desde que los vecinos se dispusieron a dialogar con el BBVA, no han encontrado en el banco la menor predisposición a negociar. Gestos de desprecio, en todo caso. Cansados de la espera, el pasado mes de septiembre las máquinas alquiladas por los vecinos entraron en el solar, y lo dejaron limpio y habilitado para la siembra. Como respuesta, el BBVA se dirigió a las policías local y nacional, que forzaron el desalojo de los tractores.
En esta batalla, la gente del barrio dispone de un aliado institucional de primer orden, que avala su posición: el Ayuntamiento de Valencia. Todos los grupos políticos del consistorio aprobaron una moción en la que se apoyan los huertos urbanos, y se pide al equipo de gobierno que realice todos los trámites ante el banco para conseguir los terrenos.
El portavoz del grupo municipal de Esquerra Unida del País Valencià (EUPV-IU), Amadeu Sanchis, ha afirmado que la iniciativa de los huertos urbanos representa “el derecho democrático de los vecinos a vivir en un entorno libre de hormigón y sin escombros; en plena resaca del boom de la construcción, Valencia y otras ciudades están impulsando proyectos para recuperar el suelo de huerta que, en el caso concreto de Benimaclet, ha quedado muy mermada por la expansión de las universidades, la ronda norte y la especulación urbanística”.
Aprobada la moción municipal en octubre de 2011, el BBVA accedió poco después a hablar por primera vez con los vecinos. Fuentes de la asociación vecinal de Benimaclet cuentan la sorpresa de un alto responsable del departamento inmobiliario del banco, al ver la firma del PP en la moción. “¿Cómo han podido suscribir esto con la deuda que tiene el ayuntamiento con nuestra entidad?”, vino a decir. El alto cargo del BBVA se comprometió a que los servicios jurídicos estudiaran una posible cesión de suelo, pero desde entonces no ha habido respuesta. Otra vez la parálisis, y otra vez la dilación como maniobra para que se pudran las expectativas.
La gente pasa a la acción. El 17 de diciembre, una manifestación de 400 personas recorre Benimaclet y concluye en el solar del huerto. Tras dos horas de trabajo se deja la tierra preparada para el cultivo. Los vecinos vuelven una segunda vez pero, ante su sorpresa, el banco ha vallado el solar, y lo hace sin la preceptiva licencia municipal, por lo que la policía local interpone dos denuncias contra la entidad financiera. Como remate de la maniobra, excavadoras pagadas por el BBVA vuelven a llenar de escombros un solar que los vecinos habían limpiado y saneado. “Y eso que dicen en la prensa que no nos ceden el suelo y lo cercan para evitar que algún niño pase por allí y tenga un accidente”, explica Antonio Pérez, presidente de la Asociación de Vecinos de Benimaclet.
En plena espiral de acción-reacción, de lucha ciudadana contra el despotismo financiero, la gente ha decidido la vía de la desobediencia: todos los sábados se organizan y se dirigen al huerto, tiran la valla (que luego recogen) y comienzan a plantar en zonas previamente adecuadas. Hasta el momento, han sembrado en aproximadamente un 5% de todo el sector destinado a huerta. Se desconoce aún la nueva maniobra del banco. Pero está claro que “sólo han accedido a hablar con nosotros cuando nos hemos plantado con pancartas en sucursales de la entidad, en el centro de Valencia”, subraya Antonio Pérez.
En las últimas semanas se han redoblado los esfuerzos y las energías invertidas en la campaña. En las redes sociales, mediante el envío de cartas a Francisco González, presidente del BBVA (unas 3.500 misivas remitidas), y en breve se llamará a la cancelación colectiva de cuentas corrientes en este banco. Para vencer en el pulso, requieren la implicación municipal: “Que el Ayuntamiento semoje del todo y enseñe de una vez la propuesta de contrato elaborada por el banco, y de la que sólo tiene noticia la Concejalía de Urbanismo”, afirma el presidente de la asociación vecinal.
Lo más inexplicable de todo, añade Antonio Pérez, es que con la cesión de uso del solar a los ciudadanos, “el banco no pierde nada, ya que los costes de urbanización (incluido el solar del huerto) corresponden al agente urbanizador, y éste ya se los han abonado al ayuntamiento; el consistorio tampoco pierde, porque ha cobrado del urbanizador y no es necesario que ejecute los trabajos, pues lo hacemos los vecinos; además, la iniciativa del huerto urbano permite generar cerca de 300 empleos”.
¿Y la estrategia del banco? Seguramente, “presionar al ayuntamiento para que cambie las condiciones del proyecto urbanístico, por ejemplo, permitir la construcción de más viviendas de renta libre frente a las obligaciones de VPO establecidas inicialmente”. O, lo que es lo mismo, mayores plusvalías para el sector financiero, mientras, en medio de la crisis, los ciudadanos exhiben la bandera del coraje frente a la degradación de los barrios.
VINE A GAUDIR DE L’HORT !!!
02 nov 2011 1 comentari
in ACCIÓ, FESTA, TREBALL Etiquetes: AGROECOLOGÍA, fiesta, HUERTO, plaza pública, TERRASSA
Després de la jornada de treball de fa dues setmanes en la qual vam netejar de males herbes l’hort, aquest proper diumenge 13 de novembre, tenim previst retirar les tomàqueres i altres plantes que ja han acabat el seu cicle i plantar productes de temporada de cara a aquesta tardor- hivern i calçots per fer una gran calçotada la propera primavera com la què vam realitzar aquest any.
Per acabar el dia farem una paella solidària a l’hort (si plou es farà a l’Ateneu Candela!) que serveixi de trobada per tots els que recolzem el projecte.
DIUMENGE, VINE A PLANTAR I GAUDIR DE L’HORT !!!
Jornada cultiu vibracional
13 mai 2011 2 comentaris
in ACCIÓ, CURS, FESTA, PROJECTE, TREBALL Etiquetes: AGROECOLOGÍA, BIOCONSTRUCCIÓN, ENERGÍA, huertos, otro mundo es posible, permacultura, plaza pública, TERRASSA
Aquest diumenge 15 de Maig, Cristina i Mireia companyes de plantem-nos! que amb molt entusiasme estan muntant l’hort de “Ca Trementina” conviden a tot el que s’animi a una presentació del seu projecte i alhora a la realització de un cultiu vibracional. Elles mateixes expliquen així el seu interès per aquest tipus de cultiu:
“En els últims mesos hem conegut informacions sobre altres maneres d’enforcar el cultiu molt interessants, que hem decidit aplicar-les al nostre projecte-hort. Per aquest motiu hem decidit obrir les portes a tothom que estigui interssat a voler conèixer alternatives al cultiu tradicional.
La forma de cultiu vibracional esta fonamentada amb les energies telúriques provinents de la terra, aquestes es manifesten en fomes circulars, com es pot veure manifestat en exemples de la naturalesa, per això ens adaptem a aquest model i el recreem alhora de plantar, construint bancals en forma d’espiral o circulars per a que les plantes cultivades absorveixin aquestes vibracions d’una manera més concentrada i creixin amb més força i salut, i d’aquesta manera també despertem el nostre ser creatiu i harmonic, trencant amb els tòpics “establerts” de linealitat del cultiu convencional.
Seguint el model d’espiral, en la permacultura s’aplica la contrucció d’una espiral de plantes aromàtiques/medicinals per a reforçar les energies de l’hort, ja que les plantes medicinals ajuden a convatre infeccions, plagues… que puguin apareixer a l’hort i ademés per a tenir la practicitat de concentrar aquestes plantes en un sol lloc amb la idea de poder transplantar-les en qualsevol moment.
Ens sentim molt interessades al món de les plantes medicinals i els seus usos, amb aquesta construcció esperem tenir l’oportunitat de continuar augmentant aquests coneixements amb l’experiència, com els remeis i altres usos d’elles. Per això, també hem decidit donar-li nom al nostre hort com a Can Trementina, remei que dona nom a les “Trementinaires” coneixedores dels valors i de les qualitats de les plantes de la vegetació pirineica i mediterranea.”
ESPEREM QUE US AGRADI LA PROPOSTA I US ANIMEU A VINDRE A CONEIXER-HO DE PROP EL DIUMENGE!
Agraïrem l’aportació de plantes medicinals i/o aromàtiques com orenga, salvia, julivert, calèndula, clavell d’indies… tot serà benvingut.
Programa:
- 10h : Quedada al Lidl de la Carretera Montcada,… anem tots junts a Can Trementina.
- Introducció; explicació del projecte de Can Trementina, petita introducció al cultiu vibracional i a la permacultura.
- Construcció del bancal d’espiral (cultiu vibracional) i plantació de l’associació pre-colombiana.
- Dinar.
- Construcció de l’espiral de plantes medicinals i/o aromàtiques (permacultura) i plantació de les plantes.
- Conclusió i tancament de la jornada.
més info : com fer un hort sinérgico
CURS D’HORTA ECOLÒGICA
27 feb 2011 Feu un comentari
in ACCIÓ, CURS, TREBALL Etiquetes: AGROECOLOGÍA, huertos, TERRASSA
L’associació REPENSA comença un curs de horta ecològica el proper dia 10 de març. Es tracta d’un curs teòric i pràctic de 50 hores (del 10 de març fins al 30 de juny), més un hort compartit 11 mesos. Així es veurà la feina de tot un any.
Projecte sostenible de construcció de la caseta de l’hort
03 feb 2011 Feu un comentari
in ACCIÓ, DESCRIPCIÓ, PROJECTE, TREBALL Etiquetes: BIOCONSTRUCCIÓN, CRISIS, HUERTO, TERRASSA
1. Volem fer una caseta respectuosa amb la natura, amb la salut de les persones i sostenible.
2. Definició de sostenibilitat:
En 1987 es fa un informe que encarrega La Assemblea General de la ONU, per proposar estratègies a llarg termini per un desenvolupament sostenible, aquí es va definir la sostenibilitat com a: (Informe el nostre futur comú conegut com a Informe Brundtland”)
“El desenvolupament sostenible és el desenvolupament que satisfà les necessitats de la generació present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats”.
3. Condicions de sostenibilitat: tancament de cicles Residu:
“La condició de sostenibilitat és l’exigència de retornar els residus a la qualitat de recursos”.
Per tant estem parlant de cicles: residu (sense valor d’utilitat) – vida útil – Recurs (amb valor d’utilitat).
Recursos: que el procés de producció mitjançant l’acció del treball humà transforma en productes, que satisfan necessitats.
D’un producte el que es consumeix generalment i sobretot en la construcció és la seva utilitat i quan ja no té utilitat es transforma en residu.
Vida útil: és el temps que passa un producte entre ser recurs i ser residu, és el temps en el encara té utilitat.
Energia: Per transformar un residu en recurs ens caldrà energia. Depenent de com siguin els recursos que demandem respecte a al residu del que provenen ens caldrà més o menys energia. Importància
4. Cicles a controlar, tant en la construcció com en la vida útil de l’edifici:
4.1. Materials:
- Palets: fustes no tractades i poc manipulades, no coneixem la seva procedència però es tracta bàsicament de pi, arbre de creixement molt ràpid i autòcton, retornant a la natura en període mitjà de temps.
- Ferro: Claus i varilles, és un material que es rovella i es converteix en òxid, retronant a la natura en un període mitja de temps.
- Terra: Material que obtenim del propi solar + sorra + aigua, i que retornarà al propi solar en un període curt de temps, (si no tenim en compte el concepte manteniment.)
- Teules: Són terra cuita, en aquest cas són reciclades, de edificis en reparació demolició, no estan valorades com a residu per nosaltres si no com a recurs. Material que es desintegra per meteorització, retornant a la natura en un període llarg de temps.
- Aigua: Per pastar el ciment i per pastar la terra. Si podem serà aigua de pluja i no potable.
- Pedres: Las del lloc petites i irregulars, posem aglomerant per la seva forma i la manca de tècnica de col·locació en sec, tot i que està confinat sota terra sobresortirà de la sòl.
- Ciment o aglomerant: Primer ciments naturals deprés de pòrtland.
- Sorra: Es compra en sacs cal mirar la procedència.
4.2.Energia.
- Palets: Pi arbre de creixement ràpid, energia per asserrar-la, muntatge, transport i distribució.
- Ferro: Cal energia molta per la seva transformació dels òxids de les roques a metall pur, transport i distribució.
- Terra: Ens la dóna el lloc consumirem l’energia de manipular-la dins el sola, sense transport.
- Teules: La cocció és la part que consumeix també més energia, però parlem d’un recurs que es reaprofita un residu de construcció per tant con comptem l’energia de fabricació, però si el transport del lloc de recollida.
- Aigua: Si és de pluja no té despesa energètica, si no si ja que té tot el procés de depurat (construcció de depuradores) i captació i distribució s’ha de crear una xarxa.
- Pedres: Las del lloc petites i quasi no les manipularem, no les tallarem ni les treballarem.
- Ciment o aglomerant: Si són naturals tenen menys despeses d’energia, si és portland té més despeses ja que en el procés cal molta calor (Forn Molins de Rei), transport i distribució.
- Sorra: L’energia de l’extracció però pot tenir un gran impacte paisatgístic, cal verificar la procedència.
- Grup electrogen.
4.3.Aigua.
Ha esta inclosa en els altres apartats.
4.4.Residus:
- Palets: Intentarem ajustar a les quantitats necessàries, si en sobre s’utilitzaran en l’hort pel manteniment de la caseta i compostador.
- Ferro: el que no utilitzem seguirà sent un recurs no un residu.
- Terra: el que no utilitzem seguirà sent un recurs no un residu.
- Teules: el que no utilitzem seguirà sent un recurs per fer el manteniment.
- Aigua: el que no utilitzem seguirà sent un recurs no un residu.
- Pedres: el que no utilitzem seguirà sent un recurs no un residu.
- Ciment o aglomerant: Els sacs de plàstic en que venen empaquetats es portaran a un contenidor de reciclatge.
- Sorra: Els sacs de plàstic en que venen empaquetats es portaran a un contenidor de reciclatge.
- Grup electrogen: Els fums generats per la emissió de la combustió no seran reciclats.
4.5. Salud: (energies naturals i energies artificials, materials que afecten, etc..)
- Palets: No estan tractats amb productes químics per allargar la seva durabilitat i resistència als essers vius (corcs, termites…). Altres tipus de fusta també porten formaldehids (Coles per enganxar)
- Ferro: En principi en no tenir formades xarxes tancades no són un o problema, caixa de faraday.
- Terra: bona per la salut.
- Teules: Material procedent de la terra cuit sense cap additiu.
- Aigua: En principi no ens la veurem no ens afectarà.
- Pedres: Poder mirar la seva radioactivitat, o contaminació per haver estat en el que era una ciutat industrial. ni per quantitat ni per col·locació aquí pot ser un problema.
- Ciment o aglomerant: Un cop secs són inerts.
- Sorra: El mateix que les pedres.
- Grup electrogen: Intoxicació per fums.
EN FUNCIÓ A TOT AIXÒ EXPLICAT PRENDREM DECISIONS DE QUINS MATERIALS UTILITZEM, ON ELS UTILITZEM EN QUINES QUANTITATS I QUIN PROCES DE MANIPULACIÓ.
5. Desenvolupament de la obra: dues fases o tres
1ª fase : Replanteig i fonaments
2ª fase : Construcció de la caseta: Estructura i tancaments (paret i teulada)
3ª fase : Acabats exteriors i interiors
Plànols de la construcció :
CARLES BLASCO PINÓS – PLANTEM-NOS. TERRASSA 2011.
LA CASETA DE L’HORT JA TÉ ARRELS
01 feb 2011 Feu un comentari
in ACCIÓ, CRÒNICA, TREBALL Etiquetes: BIOCONSTRUCCIÓN, fiesta, FOTOS, HUERTO, plaza pública, TERRASSA
Com estava previst, les jornades de bioconstrucció per construir la caseta de l’hort van començar dissabte passat. Després d’una nit plujosa que no presagiava un bon clarejar, el dissabte va sortir un dia estupend i vam poder començar la construcció de la caseta. Va ser un dia complet de treball relaxat en el qual entre tots vam posar els pilars sobre els quals s’assentarà la caseta.
Aquest dissabte continuarem amb el treball i esperem poder fer un estupend tancament amb palets recuperats.
Si voleu venir, recordeu que començarem a les deu del matí. No oblideu portar el menjar per compartir.
JORNADES DE BIOCONSTRUCCIÓ
23 gen 2011 Feu un comentari
in ACCIÓ, ART, TREBALL Etiquetes: AGROECOLOGÍA, BIOCONSTRUCCIÓN, CRISIS, HUERTO, plaza pública, sostenibilidad, TERRASSA
Fa temps que a l’hort estem parlant que necessitem una caseta per guardar les eines i la resta de les coses necessàries que no podem deixar a l’exterior. Hem estat mirant casetes fabricades, contenidors i formes de fabricació tradicional però per a totes necessitàvem uns recursos econòmics que no posseïm. Al final, hem decidit que el més adequat en el nostre cas era construir-la pels nostres mitjans (i la de tots els voluntaris que vulgueu apropar-vos, que segur que sereu molts) i fer bioconstrucció aprofitant els materials que puguem trobar per aquí (fonamentalment palets i teules).
Entre tots, sota la inestimable direcció del Carlos Blasco, aprendrem a construir aprofitant els materials que tenim al nostre voltant alguna cosa que necessitem per al nostre hort.
Des d’aquest blog us animem a tots els que simpatitzeu amb el nostre projecte i als que vulgueu aprendre una mica de bioconstrucció a apropar-vos al nostre hort els propers dissabtes a treballar amb nosaltres.
El pla de treball és el següent:
- Dissabte 29 de gener: Realització del replanteig i els fonaments on s’assentarà la caseta.
- Dissabte 5 de febrer: Construcció de l’estructura.
US ESPEREM ¡¡¡
Als cargols els agrada la cervesa?
16 gen 2011 Feu un comentari
in CRÒNICA, TREBALL Etiquetes: AGROECOLOGÍA, HUERTO, TERRASSA
Els cargols se’ns han menjat les escaroles. Fins ara havíem conviscut en pau, però hem hagut de fer alguna cosa per evitar que s’ensenyoreixin del nostre hort. Així que, per ajustar la seva població i poder garantir dels nostres productes hem decidit atacar, posant paranys per acabar amb la seva existència amb una bona festa cervesera. Ens funcionarà? O, seguiran preferint els nostres verds productes a les propietats del prodigiós nèctar? Aviat ho veurem.
D’altra banda, l’hort segueix creixent, els calçots cada dia estan més alts, i els pèsols i les faves comencen a créixer.
Avui a més, ens hem barallat amb la reparació dels dipòsits que no s’ha pogut acabar i els que ens hem apropat a l’hort hem gaudit d’un sol de primavera al gener.








































comentaris recents