URBANOPOROSI, UN PROJECTE EXPOSITIU SOBRE L’ABANDONAMENT URBÀ

Urbanoporosi és un projecte expositiu de l’equip (Sa)badall amb el recolzament de  l’Alliance Française. Urbanoporosi vol documentar l’actual procés d’abandonament de la ciutat per mitjà de fotografies, fomentant una nova mirada més atenta i crítica. Es proposa evidenciar un fenomen que sovint ens passa desapercebut i és eclipsat per la magnitud  dels efectes de la crisi immobiliària a les perifèries urbanes. Evidenciant-lo volen  contribuir a fer un primer pas per transformar aquesta situació.
Aquest projecte d’art geogràfic recull gairebé una cinquantena de fotografies realitzades  per Berta Tiana Alsina amb l’objectiu de ressaltar la decadència i, al mateix temps, la  vellesa estètic de l’abandonament. Les imatges s’acompanyen d’algunes cites i es  complementen amb algunes imatges cartogràfiques sobre els espais buits a la ciutat, tot  localitzant i donant dimensió al fenomen.
L’exposició es va inaugurar el dimarts 20 de març a les 19.30h a l’Alliançe Française de  Sabadell (Casa Taulé) i estarà oberta fins el 23 de juny. Durant aquests mesos es  desenvoluparà un extens programa d’activitats que inclourà diversos debats, xerrades, un recorregut i la projecció d’un documental.

La propera xerrada a la qual  (Sa)badall ens ha convidat serà:

TRANSFORMANT URBANOPOROSI: ELS HORTS URBANS, el Dimecres 23 de maig.  La sessió començarà a les 19:00 i tindrà lloc a l’Aliança Francesa de Sabadell i juntament amb nosaltres seran:

La RudaAmics de Can Deu per a l’agricultura ecològica

Roc Mas, enginyer tècnic agrícola

This slideshow requires JavaScript.

Més info: http://sabadall.wordpress.com/

 

Sobirania alimentària i territori: La relació camp-ciutat. Situació i alternatives

Dins de les activitats organitzades en la Setmana de Lluita per la Sobirania Alimentària,  la Xarxa de Consum Solidari, Entrepobles i l’Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya han organitzat unes jornades molt interessants a les quals hem estat convidats i que es presenten així:

Els espais agraris han estat patint la pressió del creixement extensiu de les ciutats, arran de l’especulació del sòl que hi ha hagut des de fa dècades. La demanda d’aliments per part de la ciutat, especialment de les grans urbs, també ha estat un factor de pressió sobre el territori, especialment amb el trencament metabòlic camp-ciutat a partir del segle XIX. Entre d’altres, la conformació d’un model de ciutat i de consum alimentari urbà “moderns”, que presenten problemes seriosos de sostenibilitat, han estat alguns dels factors que han contribuït a aquest procés.

En les jornades d’enguany volem tractar els problemes que pateix i produeix les actuals relacions camp-ciutat, així com donar a conèixer i debatre les propostes que han sorgit tant a Amèrica Llatina com a Europa per enfrontar-les: des de la revalorització dels espais urbans i periurbans per a la producció d’aliments, a les estratègies d’incidència política dels moviments ecologistes i de defensa del territori, sense oblidar les iniciatives i propostes a favor d’un canvi del model de consum.

Programa

Divendres 13 d’abril

17:30 Inscripcions i entrega de materials

18.00 Conferència 1 : Agricultura urbana i periurbana: de Cuba a Llatinoamèrica.

Fernando Funes-Monzote, Investigador de la Estación Experimental “Indio Hatuey” (Cuba) i vicepresident de la Sociedad Científica Latinoamericana de Agroecología (SOCLA)

19:30 Conferència 2: Territori, sostenibilitat i agricultura

Enric Tello, Catedràtic de l’Universitat de Barcelona

Dissabte 14 d’abril

10:00 Taula rodona 1 – L’agricultura periurbana: possibilitats i límits de la producció d’aliments al voltant de les grans metròpolis

· Les relacions metabòliques entre el camp i la ciutat (Enric Tello, Universitat de Barcelona)

· El Parc Agrícola del Vallès (Toni Altaió, ADENC-EdC)

· Agricultura periurbana i sobirania alimentària a l’Horta de València (Enric Navarro i Valls, Per l’Horta)

12:00 Taula rodona 2 – L’agricultura urbana: horts urbans, espais verds, models de ciutat

· Els horts urbans a Amèrica Llatina: el cas de l’Havana Vella, Cuba (Fernando Funes-Monzote, Estación Experimental “Indio Hatuey”)

· Els horts urbans a Europa (Nerea Morán, Universidad Politécnica de Madrid)

· El cas de Can Masdeu, Barcelona (Guillem Tendero, ASAC)

13:30  Presentació de la V Setmana de la lluita pagesa per la Sobirania Alimentària

16:30 Taula rodona 3 – Consum alimentari, model de ciutat i el seu impacte en el món rural

· Consums alimentaris urbans (Xavier Montagut, Xarxa de Consum Solidari)

· Consum urbà i producció a la Conca del riu Ter (Sergi Solà, Grup de Defensa del Ter)

· Presentació de l’informe “Aspectes pràctics de les experiències de consum ecològic organitzat” (Guillem Tendero, ASAC)

18:30 Taula rodona 4 – Agricultura i defensa del territori davant la ciutat

· La defensa de la terra agrària a l’AMB i l’experiència del Parc Agrari del Baix Llobregat (Josep Montasell, Parc Agrari del Baix Llobregat)

· El cas de Gallecs, Vallès Oriental (Gemma Safont, Parc Rural Gallecs)

· El cas de Collserola (Guillem Tendero, ASAC)

· El cas d’Eurovegas (Plataforma Stop Eurovegas)

· Horts Comunitaris (Alba Prados, Hort Comunitari Plantemnos)

Mes info : http://www.entrepueblos.org/evento.php?id=178

V SETMANA DE LLUITA PER LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA

L’Aliança per la Sobirania Alimentària dels Pobles ha fet una crida per al Dia Internacional de les Lluites Camperoles:

El 17 d’abril es commemora la massacre de 19 camperoles i camperols que lluitaven per terra i justícia a Brasil en 1996. Cada any se celebra aquest dia a tot el món, en defensa de les camperoles i els camperols que lluiten pels seus drets. Durant els últims anys hem patit l’aplicació de noves polítiques i d’un nou model de desenvolupament basat en l’expansió i expropiació de terrenys, conegut com a acaparament de terres. L’acaparament de terres és un fenomen impulsat per inversors i persones amb poder a escala local, nacional i internacional, amb la connivència de governs i autoritats locals, per controlar els recursos més preuats del món. L’acaparament de terres ha provocat la concentració de la terra i recursos naturals en mans de grans inversors, amos de plantacions, empreses de la fusta, hidroelèctriques i mineres, desenvolupadors turístics i immobiliaris, autoritats portuàries i d’infraestructures, etc. La conseqüència ha estat el desallotjament i desplaçament de poblacions locals ,generalment camperols i camperoles, la violació de drets humans i de la dona, l’augment de la pobresa, la fractura social i la contaminació ambiental. L’acaparament de terres transcendeix les estructures imperialistes Nord-Sud: les corporacions transnacionals involucrades estan basades a Estats Units, Europa, Xile, Mèxic, Brasil, Rússia, Índia, Xina, Sud-àfrica, Tailàndia, Malàisia, Indonèsia i Corea del Sud, entre uns altres. Les institucions financeres, com els bancs privats, els fons de pensions i altres fons d’inversió, s’han convertit en agents poderosos en l’acaparament de terres, mentre se segueixen emprenent guerres per prendre el control de les riqueses naturals. El Banc Mundial i alguns bancs regionals de desenvolupament estan facilitant l’acaparament de terres i aigua mitjançant la promoció de mesures i legislacions que afavoreixen a les corporacions, com el subministrament de capital i garanties per a inversors corporatius i el foment d’un model econòmic de desenvolupament destructiu i extractiu. Mentres tant, el Banc Mundial i altres institucions han proposat set principis per a la Inversió Agrícola Responsable (IAR) que haurien de prevenir els abusos, però que en realitat donen legitimitat a l’acaparament de terres per part d’inversors públics i privats. La Via Camperola, juntament amb aliades i aliados claus, ha protestat en contra d’aquesta iniciativa durant els últims dos anys. L’acaparament de terres és un fenomen global basat en la dominació corporativa de l’agricultura a través del control de la terra, l’aigua, les llavors i altres recursos. Molts governs i gabinets estratègics la justifiquen adduint que la agroindustria modernitzarà les pràctiques agrícoles endarrerides i garantirà la seguretat alimentària per a tots. No obstant això, per molt difoses que siguin aquestes raons, s’ha demostrat que són completament falses al món real. Els agents clau darrere de l’acaparament de terres donen prioritat als guanys guanys per sobre del benestar de les persones: produeixen agrocombustibles si això resulta més rendible que la producció d’aliments; i exporten la seva producció alimentària si això resulta més lucratiu que vendre-la al mercat local. En aquesta carrera per lucrar, la agroindustria està augmentant el seu control dels  sistemes de producció d’aliments, monopolitzant recursos i dominant en els processos de presa de decisions. Els grups de pressió corporatius posseeixen una forta influència política que sovint embarga a les institucions democràtiques. A més, actuen amb la complicitat de la classe dirigent local i nacional (comerciants, polítics i capdavanters de comunitats), que no protegeixen al seu propi poble del saqueig. L’acaparament de terres ha desposseït a camperoles i camperols i pobles indígenes, especialment a dones i joves, dels seus recursos i mitjans de sustento. També està danyant el medi ambient. Els pobles indígenes i les minories ètniques es veuen expulsats dels seus territoris per forces armades, la qual cosa augmenta la seva vulnerabilitat i en certs casos ocasiona fins i tot l’esclavitud. Les falses solucions al canvi climàtic, basades al mercat, com el concepte en voga de la “economia verda”, estan aconseguint separar per sempre a les comunitats locals dels seus recursos agrícoles i naturals. Així doncs, La Via Camperola realitza una crida a totes i tots els seus membres i aliats, moviments de pescadors, organitzacions de treballadors agrícoles, grups d’estudiants i medi ambient, moviments a favor de la justícia social, per organitzar accions a tot el món el dia 17 d’abril per exercir una massiva demostració de resistència popular a l’acaparament de terres i destacar la lluita contra el control corporatiu sobre els recursos agrícoles i naturals. 

Unim-nos i lluitem:

  • Per detenir l’acaparament de terres i reclamar la terra presa. La terra hauria d’estar en mans d’els qui la treballen!
  • Per aplicar una reforma agrària integral a fi de portar justícia social a les zones rurals.
  • Per acabar amb el control de la vida de milers de milions de persones, exercit per uns pocs inversors i empreses transnacionals.
  • Per oposar-nos als principis de les “inversions agrícoles responsables” (IAR) propostes pel Banc Mundial, ja que mai pot ser “responsable” el fet que inversors i empreses acaparin terres agrícoles.
  • Per reforçar el sistema de producció agrícola basat en l’agricultura camperola i la sobirania alimentària. 

Des de l’Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya (ASAC!) s’han organitzat una sèrie d’activitats que es poden veure en :

http://www.xarxaconsum.info/index.php?option=com_content&task=view&id=1011&Itemid=184 


i d’altra banda des de L’Hortet de l’Autònoma també s’han planificat unes jornades de lluita que inclouen una trobada d’horts urbans el 17 d’abril.

US ANIMEM A PARTICIPAR EN LA LLUITA!

 

 

El sueño del mirlo

El documental El sueño del mirlo explica la història de dos horts urbans de la ciutat de Barcelona.

L’Hort del Forat i l’Hort del Xino són dos espais que han estat transformats d’una manera auto-gestionada i comunitària, passant de zones mal aprofitades a centres d’aprenentatge ambiental. Els personatges ens descriuen la història d’aquests llocs i la seva forma d’implicar-se en els diferents projectes i activitats. Mentre coneixem els horts, una merla, juntament amb els seus amics del teatrillo de la pastanaga, realitza un viatge en cerca d’un lloc on quedi alguna cosa de l’esperit de la naturalesa a la ciutat. 

EL TEATRILLO DE LA ZANAHORIA lazanahoriateatrera.wordpress.com

L’HORTET DEL FORAT lhortetdelforat.blogspot.com/

HORT DEL XINO  hortdelxino.wordpress.com/

MUSICA: YERKO FUENZALIDA LORCAyerko.info/

 

EL JARDÍ DE L’AMISTAT. TALLER D’INVESTIGACIÓ

El Jardí de l’Amistat és un taller que es planteja recuperar la memòria del que va ser un projecte pioner del naturisme català -liderat pel cèlebre naturista Llum de la Selva i que actualment és un solar abandonat al barri de Can Rull de Sabadell. La iniciativa proposa començar un procés per desvetllar la història, la cultura i els sabers d’aquest jardí, de la mà de persones properes a l’experiència. També s’indagarà en el passat i present de les xarxes locals, en la tradició llibertària i naturista a Sabadell, com també en les tipologies de jardins comunitaris. A les sessions de taller, conduïdes per Sitesize i Acció Cultural Metropolitana, es rastrejaran les metodologies i les intuïcions que revelen els imaginaris ocults.

Dins de la sessió del proper divendres 16 de març titulada VISIBILITZACIÓ, COMUNICACIÓ, NIVELLS I CRITERIS D’INTERVENCIÓ SOBRE L’ESPAI DEL JARDI DE L’AMISTAT se’ns ha convidat per parlar del nostre projecte.

Per participar a El Jardí de l’Amistat cal enviar missatge a estruch@ajsabadell.cat, tot escrivint a l’assumpte “Inscripció Tacres 2012″ i adjuntant el currículum i els interessos en el taller.

 

Més info sobre el Taller: http://www.catpaisatge.net/docs/Jardi_amistat.pdf

Més info sobre Llum de la Selva : http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=400

Huertos urbanos contra el poder financiero

La burbuja inmobiliaria ha dejado tras de sí un reguero de solares abandonados, edificios a medio construir y viviendas que no se venderán en décadas. En uno de estos escenarios, los vecinos del barrio valenciano de Benimaclet impulsan un proyecto de huerto autogestionado. La singularidad del caso es que pretenden materializarlo en un solar del BBVA, que ha manifestado desde el primer día su oposición frontal al proyecto.

Benimaclet es un barrio valenciano de unos 40.000 habitantes, de los que 5.000 son universitarios y otros 5.000, población inmigrante. Pueblo independiente, después pedanía y barriada de Valencia capital a partir de 1972, Benimaclet ha estado desde siempre muy vinculado a la huerta: en la década de los 60 casi todo el barrio era suelo hortícola, pero la construcción de la Universidad Politécnica y la especulación urbanística de los 90 llenó de asfalto y cemento casi toda la tierra fértil.

El barrio cuenta con uno de los entramados asociativos más potentes de Valencia. Y una Asociación de Vecinos, que no sólo encabeza ahora la batalla contra el BBVA, sino que desde su fundación en el año 1974 ha participado en un sinfín de luchas para mejorar las condiciones de vida en Benimaclet.

Lo que hoy aspira a convertirse en un huerto urbano tiene sus orígenes tiempo atrás. En 1994, el Ayuntamiento de Valencia aprobó un proyecto urbanístico para la construcción de 1.350 viviendas en fincas de 14 alturas, con dos grandes torres en las que estaban previstos un hotel y una gran superficie. La actuación, que luego se redimensionó con criterios más racionales, simbolizaba la megalomanía urbanística de la época. Entre las dotaciones previstas figuraba un “parque urbano” de 17.000 metros cuadrados, que es donde los vecinos, 17 años después, pretenden desarrollar una huerta autogestionada.

Otra metáfora de lo que fue el boom urbanístico es la evolución del proyecto. Los 270.000 metros cuadrados del sector (superficie total) resultaron durante años un solar abandonado y lleno de escombros, un vertedero incontrolado en el que se registraron, incluso, tres incendios. Ante la inacción de las empresas promotoras y la precariedad de equipamientos en el barrio, la Asociación de Vecinos se puso manos a la obra. Alquilaron dos excavadoras y entraron en una parcela integrada en el proyecto urbanístico, con el fin de limpiarla y adecuarla como aparcamiento. Tras negociar con los propietarios, consiguieron la cesión del uso del suelo. Es el precedente directo de los huertos autogestionados.

En octubre de 2010, los vecinos, armados con la moral de la victoria anterior, buscan otra parcela del proyecto urbanístico, esta vez, dentro de los 17.000 metros cuadrados habilitados como “parque urbano”. Con el visto bueno de la Concejalía de Urbanismo del Ayuntamiento de Valencia, y el compromiso de la Comunidad de Regantes de la Acequia de Mestalla de suministrar agua para la huerta, la iniciativa se presenta en una asamblea vecinal meses después, y las expectativas se desbordan: más de 200 vecinos asisten a informarse y 60 se inscriben para roturar un pedazo de huerta.

La idea es gestionar y conservar las 60 parcelas en las que se divide el huerto autogestionado. A los adjudicatarios (individuos, familias o asociaciones) se les otorga la cesión del uso del suelo durante veinte años, no la propiedad, que sigue correspondiendo al BBVA. El coste de cada parcela es únicamente el de acondicionarla y roturarla (poner en marcha el huerto urbano tendría un coste total de unos 15.000 euros). Se establecen una serie de condiciones: la agricultura que se implemente ha de ser ecológica; dirigida al autoconsumo, es decir, los productos no pueden venderse en el mercado; y una parcela desatendida durante tres meses implicaría la rescisión del contrato. Para superar los temores iniciales, labradores con experiencia imparten cursos de formación sobre agricultura ecológica. Otros talleres formativos ponen el acento en la producción y el consumo responsables.

La idea, casi un “milagro” en un área metropolitana que supera el millón y medio de habitantes, tenía visos de materializarse hasta que se topó con la barrera principal, la banca. Desde que los vecinos se dispusieron a dialogar con el BBVA, no han encontrado en el banco la menor predisposición a negociar. Gestos de desprecio, en todo caso. Cansados de la espera, el pasado mes de septiembre las máquinas alquiladas por los vecinos entraron en el solar, y lo dejaron limpio y habilitado para la siembra. Como respuesta, el BBVA se dirigió a las policías local y nacional, que forzaron el desalojo de los tractores.

En esta batalla, la gente del barrio dispone de un aliado institucional de primer orden, que avala su posición: el Ayuntamiento de Valencia. Todos los grupos políticos del consistorio aprobaron una moción en la que se apoyan los huertos urbanos, y se pide al equipo de gobierno que realice todos los trámites ante el banco para conseguir los terrenos.

El portavoz del grupo municipal de Esquerra Unida del País Valencià (EUPV-IU), Amadeu Sanchis, ha afirmado que la iniciativa de los huertos urbanos representa “el derecho democrático de los vecinos a vivir en un entorno libre de hormigón y sin escombros; en plena resaca del boom de la construcción, Valencia y otras ciudades están impulsando proyectos para recuperar el suelo de huerta que, en el caso concreto de Benimaclet, ha quedado muy mermada por la expansión de las universidades, la ronda norte y la especulación urbanística”.

Aprobada la moción municipal en octubre de 2011, el BBVA accedió poco después a hablar por primera vez con los vecinos. Fuentes de la asociación vecinal de Benimaclet cuentan la sorpresa de un alto responsable del departamento inmobiliario del banco, al ver la firma del PP en la moción. “¿Cómo han podido suscribir esto con la deuda que tiene el ayuntamiento con nuestra entidad?”, vino a decir. El alto cargo del BBVA se comprometió a que los servicios jurídicos estudiaran una posible cesión de suelo, pero desde entonces no ha habido respuesta. Otra vez la parálisis, y otra vez la dilación como maniobra para que se pudran las expectativas.

La gente pasa a la acción. El 17 de diciembre, una manifestación de 400 personas recorre Benimaclet y concluye en el solar del huerto. Tras dos horas de trabajo se deja la tierra preparada para el cultivo. Los vecinos vuelven una segunda vez pero, ante su sorpresa, el banco ha vallado el solar, y lo hace sin la preceptiva licencia municipal, por lo que la policía local interpone dos denuncias contra la entidad financiera. Como remate de la maniobra, excavadoras pagadas por el BBVA vuelven a llenar de escombros un solar que los vecinos habían limpiado y saneado. “Y eso que dicen en la prensa que no nos ceden el suelo y lo cercan para evitar que algún niño pase por allí y tenga un accidente”, explica Antonio Pérez, presidente de la Asociación de Vecinos de Benimaclet.

En plena espiral de acción-reacción, de lucha ciudadana contra el despotismo financiero, la gente ha decidido la vía de la desobediencia: todos los sábados se organizan y se dirigen al huerto, tiran la valla (que luego recogen) y comienzan a plantar en zonas previamente adecuadas. Hasta el momento, han sembrado en aproximadamente un 5% de todo el sector destinado a huerta. Se desconoce aún la nueva maniobra del banco. Pero está claro que “sólo han accedido a hablar con nosotros cuando nos hemos plantado con pancartas en sucursales de la entidad, en el centro de Valencia”, subraya Antonio Pérez.

En las últimas semanas se han redoblado los esfuerzos y las energías invertidas en la campaña. En las redes sociales, mediante el envío de cartas a Francisco González, presidente del BBVA (unas 3.500 misivas remitidas), y en breve se llamará a la cancelación colectiva de cuentas corrientes en este banco. Para vencer en el pulso, requieren la implicación municipal: “Que el Ayuntamiento semoje del todo y enseñe de una vez la propuesta de contrato elaborada por el banco, y de la que sólo tiene noticia la Concejalía de Urbanismo”, afirma el presidente de la asociación vecinal.

Lo más inexplicable de todo, añade Antonio Pérez, es que con la cesión de uso del solar a los ciudadanos, “el banco no pierde nada, ya que los costes de urbanización (incluido el solar del huerto) corresponden al agente urbanizador, y éste ya se los han abonado al ayuntamiento; el consistorio tampoco pierde, porque ha cobrado del urbanizador y no es necesario que ejecute los trabajos, pues lo hacemos los vecinos; además, la iniciativa del huerto urbano permite generar cerca de 300 empleos”.

¿Y la estrategia del banco? Seguramente, “presionar al ayuntamiento para que cambie las condiciones del proyecto urbanístico, por ejemplo, permitir la construcción de más viviendas de renta libre frente a las obligaciones de VPO establecidas inicialmente”. O, lo que es lo mismo, mayores plusvalías para el sector financiero, mientras, en medio de la crisis, los ciudadanos exhiben la bandera del coraje frente a la degradación de los barrios.

Artículo de Enric Llopis en Rebelión.
Més info dels veins de Benimaclet :  http://www.huertosurbanosbenimaclet.com/#

El 15 d’octubre… farem un hort!

El proper 15 d’octubre dins de la manifestació que sota el lema “DE LA INDIGNACIÓ A l’ACCIÓ” en la qual a més de Barcelona sortiran al carrer ciutadans de 50 països, s’ha convocat per l’Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya una acció per reivindicar els horts urbans dins de les ciutats. Des de plantem-nos! ens volem sumar a aquesta convocatòria per fer visibles projectes com el nostre.
La manifestació tindrà lloc el dissabte 15 d’octubre a Barcelona. Començarà a les 17.00h. a la plaça Catalunya i finalitzarà cap a les 19.00h. a l’Arc del Triomf. En acabar la manifestació, al passeig de Lluís Companys, les persones que donem vida als horts comunitaris de la ciutat, les que conformem l’ASAC (l’Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya) així com totes les que us hi vulgueu sumar, plantarem un hort agroecològic al bell mig de la ciutat. La terra per fer l’hort vindrà de diferents comarques catalanes i el planter serà de llavors locals i de varietats tradicionals.

Ens volem identificar amb el camp, per tant t’animem a dur algun element relacionat amb la pagesia: un barret de palla, un peto de treball, espardenyes, faixa, etc. També pots venir disfressada d’alguna verdura, fruita, abella, animal de granja…

Comptarem amb grups d’animació que ens acompanyaran durant tot el recorregut amb música, titelles gegants, etc.

Perquè…
La ciutat s’està menjant el camp. La indústria alimentària s’està apoderant de les nostres panxes. Les llavors transgèniques estan contaminant les hortes. Els pobles s’estan despoblant. Els aliments recorren milers de quilòmetres. La pagesia no pot viure del camp. Els governs defensen els interessos de les multinacionals de l’agronegoci.

La terra ha dit prou. No hi haurà democràcia alimentària sense un món rural viu, uns aliments de circuits curts sostenibles, unes llavors controlades per les mans que les treballen, una ramaderia i una pagesia amb camps per practicar l’agroecologia i viure d’ella.

T’HI ESPEREM, NO HI FALTIS!

Jornada cultiu vibracional

Aquest diumenge 15 de Maig, Cristina i Mireia companyes de plantem-nos! que amb molt entusiasme estan muntant l’hort de  “Ca Trementina” conviden a tot el que s’animi a una presentació del seu projecte i alhora a la realització de  un cultiu vibracional. Elles mateixes expliquen així el seu interès per aquest tipus de cultiu:

“En els últims mesos hem conegut informacions sobre altres maneres d’enforcar el cultiu molt interessants, que hem decidit aplicar-les al nostre projecte-hort. Per aquest motiu hem decidit obrir les portes a tothom que estigui interssat a voler conèixer alternatives al cultiu tradicional.

La forma de cultiu vibracional esta fonamentada amb les energies telúriques provinents de la terra, aquestes es manifesten en fomes circulars, com es pot veure manifestat en exemples de la naturalesa, per això ens adaptem a aquest model i el recreem alhora de plantar, construint bancals en forma d’espiral o circulars per a que les plantes cultivades absorveixin aquestes vibracions d’una manera més concentrada i creixin amb més força i salut, i d’aquesta manera també despertem el nostre ser creatiu i harmonic, trencant amb els tòpics “establerts” de linealitat del cultiu convencional.

Seguint el model d’espiral, en la permacultura s’aplica la contrucció d’una espiral de plantes aromàtiques/medicinals per a reforçar les energies de l’hort, ja que les plantes medicinals ajuden a convatre infeccions, plagues… que puguin apareixer a l’hort i ademés per a tenir la practicitat de concentrar aquestes plantes en un sol lloc amb la idea de poder transplantar-les en qualsevol moment.

Ens sentim molt interessades al món de les plantes medicinals i els seus usos, amb aquesta construcció esperem tenir l’oportunitat de continuar augmentant aquests coneixements amb l’experiència, com els remeis i altres usos d’elles. Per això, també hem decidit donar-li nom al nostre hort com a Can Trementina, remei que dona nom a les “Trementinaires” coneixedores dels valors i de les qualitats de les plantes de la vegetació pirineica i mediterranea.”

ESPEREM QUE US AGRADI LA PROPOSTA I US ANIMEU A VINDRE A CONEIXER-HO DE PROP EL DIUMENGE!

Agraïrem l’aportació de plantes medicinals i/o aromàtiques com orenga, salvia, julivert, calèndula, clavell d’indies… tot serà benvingut.

 

Programa:

- 10h  : Quedada al Lidl de la Carretera Montcada,… anem tots junts a Can Trementina.

- Introducció; explicació del projecte de Can Trementina, petita introducció al cultiu vibracional i a la permacultura.

- Construcció del bancal d’espiral (cultiu vibracional) i plantació de l’associació pre-colombiana.

- Dinar.

- Construcció de l’espiral de plantes medicinals i/o aromàtiques (permacultura) i plantació de les plantes.

- Conclusió i tancament de la jornada.

més info : com fer un hort sinérgico

CURS D’HORTA ECOLÒGICA

L’associació REPENSA comença un curs de horta ecològica el proper dia 10 de març. Es tracta d’un curs teòric i pràctic de 50 hores (del 10 de març fins al 30 de juny), més un hort compartit 11 mesos. Així es veurà la feina de tot un any.

Les classes amb professora es faran els dijous de 19 a 21 h, al Centre cívic Alcalde Morera (Can Palet), i  dissabte al mes a una parcel·la dels horts municipals de Torre Mossèn Homs.
El dijous 3 de març es farà una sessió informativa per a tota la gent interessada.
Esperem que l’interès pels horts faci que el curs sigui un èxit i molta gent s’apunti a aprendre les tècniques ecològiques de cultiu d’horts. També que entre tots puguem estendre la xarxa d’horts a Terrassa.
Més informació a http://ecohortaterrassa.blogspot.com/

Huertos urbanos en el mundo

Recentment hem descobert el Blog de Granja Urbana.es, el qual en un breu article parla de l’expansió dels horts urbans al món i ens cita entre les experiències a tenir en compte a tot el món. Bé, gràcies a l’equip del blog, no volem ser un referent de gens, solament volem canviar una mica les coses a la nostra ciutat. L’article complet ho podeu veure en : Huertos urbanos en el mundo


Previous Older Entries

OTRO MUNDO ES POSIBLE !

NOMÉS QUAN
L'ÚLTIM ARBRE ESTIGUI MORT,
L'ÚLTIM RIU ENVERINAT
I L'ÚLTIM PEIX ATRAPAT,
T'ADONARÀS QUE
NO POTS MENJAR DINERS.

OTRO MUNDO ES PLANTABLE !

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.