Plantem-nos davant la crisi i pel medi ambient


En els darrers temps hem assistit a un increment de la consciència vers el medi ambient, tant des de la ciutadania, com des de les administracions públiques. La potenciació de l’agricultura local, especialment amb produccions ecològiques i amb circuits de distribució curts, suposa clars beneficis socials i ambientals: l’horticultura n’és un clar exemple. Segons un estudi municipal, a Terrassa hi ha actualment 1317 horts privats a les afores de la ciutat (533 en situació il·legal), i dues zones d’horts públics (Mossèn Homs i Can Casanovas), que donen cobertura a 167 ciutadans i amb 156 persones en llista d’espera. La crisi que -malauradament- ens està tocant viure, provoca que cada dia més famílies tinguin dificultats per cobrir les seves necessitats bàsiques (entre elles l’alimentació), mentre que la ciutat s’omple de solars que previsiblement, veurem buïts durant força temps.

És per això que diferents entitats ciutadanes elaboràrem la proposta “Horts contra la crisi i pel medi ambient” per als pressupostos participatius d’enguany, fent èmfasi en el desplegament de zones d’horts properes a la ciutadania aprofitant el gran nombre de solars buits en els diferents districtes, així com en potenciar el horts als balcons de les cases de la ciutat. La proposta fou de les que rebé més suport en la fase inicial del procés: 60 persones l’entraren de forma individual. Tot i no haver passat la fase de priorització de les taules participatives, les persones i entitats que estem darrere la proposta creiem que cal una política municipal d’aquest tipus que afronti amb empenta problemàtiques i reptes de la ciutat, com són les desigualtats econòmiques i socials que s’accentuen en moments de crisi, la sosteniblitat urbana i la gran demanda ciutadana d’horts; a través d’una aposta valenta, que possibiliti respostes autònomes i imaginatives a la crisi econòmica i ambiental.

Els horts creen un alt valor social a través de la creació de teixit de noves relacions entre usuaris/es i poden ésser un recurs pedagògic i terapèutic molt potent. Són ja algunes les ciutats que a Catalunya proposen noves formes d’aprofitament d’aquests espais urbans: els horts als solars buits de Vilafranca i Cardedeu, les 12 zones d’horts públics per a cada districte de Barcelona etc.

Apostar pels horts municipals urbans, equival doncs a fer polítiques socio-ambientals transversals i multiplicadores. De la mateixa manera que amb el reciclatge de residus (abans es reciclava, després es va abandonar i actualment s’ha recuperat com a política ambiental), cal recuperar ara la producció hortícola, que es va abandonar també a les nostres ciutats (per exemple: en el passat Vallparadís estava ple d’horts).

Busquem poder tirar endavant aquesta i altres propostes ciutadanes que tenen com a objectiu aconseguir una ciutat ambientalment més sostenible i socialment més justa, o el que és el mateix, colaborar a fer efectiu el dret a la ciutat del conjunt de la ciutadania.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

OTRO MUNDO ES POSIBLE !

NOMÉS QUAN
L'ÚLTIM ARBRE ESTIGUI MORT,
L'ÚLTIM RIU ENVERINAT
I L'ÚLTIM PEIX ATRAPAT,
T'ADONARÀS QUE
NO POTS MENJAR DINERS.

OTRO MUNDO ES PLANTABLE !

%d bloggers like this: