El plaer de conrear la terra


DSCF7878La Xarxa municipal d’horts urbans de Terrassa aviat serà una realitat. L’objectiu fonamental que ens vam marcar quan vam comencar plantem-nos amb aquella primera campanya de plantem-terrassa al maig de 2010 aviat serà un programa municipal. L’Ajuntament farà d’interlocutor entre els propietaris públics i privats de solars i terrenys que no s’estan utilitzant i les associacions que estiguin interessades. Aquest suport municipal hauria de contribuir al fet que cada vegada més persones en tots els barris de Terrassa s’animin a conrear la terra.

M’alegra aquest suport. Estic convençut que aviat hi haurà un efecte contagi i que els grups que comencin a treballar els solars urbans fins ara improductius, faran que la gent que s’apropi es vagi animant i a poc a poc vagi canviant la imatge de Terrassa, fent que cada vegada el camp estigui més prop de la ciutat.

La decisió de conrear la terra en un món en el qual se li dóna poc valor al contacte amb aquesta i ea la qual els seus productes aparentment tenen un petit valor no és senzilla. Donar la importància que significa menjar els aliments que nosaltres mateixos hem conreat no és fàcil d’entendre. Esperar que allò que nosaltres mateixos hem plantat, al cap de dos o tres mesos ens doni els seus fruits, moltes vegades no s’entén en una societat en la qual es busca el benefici ràpid i el més immediat possible.

Però quan ens animem, ens adonem que el propi procés és gratificant. Gratifica la preparació de l’espai, per produir allò que necessitarem més endavant. Gratifica veure créixer les plantes fins que podem consumir-les. Gratifica la diferència del sabor dels productes conreats de forma ecològica. Però hi ha més, gratifica també el treball en comunitat o el treballar amb les nostres pròpies mans la terra. Enorgulleix aconseguir tot això i sentir-se útil en un món en el qual moltes vegades no podem demostrar-ho o no se’ns valora.

Tot aquest camí no és senzill i de vegades podem desmoralitzar-nos, però fins i tot encara passant per aquests moments, mereix la pena.

També nosaltres a l’interior del nostre hort hem tingut i tenim moments de descoratjament però avui és un dia alegre.

D’alguna manera crec que implicació de l’ajuntament de Terrassa en la creació d’aquesta Xarxa depèn una mica de la nostra insistència en les bondats del model.

En cada solar abandonat que es reconverteixi en un hort urbà s’estarà posant un granit de sorra per a la construcció d’un model diferent de ciutat i , perquè no, de societat, i no és poc.

Molta sort a tots els que us decidiu a conrear el solar del costat de la vostra casa. No us penedireu. Segur que a més de tomàquets, enciams o carabasses recol·lectareu una mica més que us parlarà de valors com a satisfacció personal, confiança, creació de comunitat, autosuficiència i moltes més coses que el propi producte.

javi,  plantem-nos!

DSCF7918

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

OTRO MUNDO ES POSIBLE !

NOMÉS QUAN
L'ÚLTIM ARBRE ESTIGUI MORT,
L'ÚLTIM RIU ENVERINAT
I L'ÚLTIM PEIX ATRAPAT,
T'ADONARÀS QUE
NO POTS MENJAR DINERS.

OTRO MUNDO ES PLANTABLE !

%d bloggers like this: