ENTREVISTA ESSÈNCIES


albaEl butlletí digital del Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Terrassa Essències, ha publicat en el seu últim nombre un monogràfic sobre horts urbans en el qual parla de la nostra experiència i inclou a més una molt interessant entrevista amb la nostra companya Alba que reproduïm a continuació:

1. Des de quan funciona la vostra entitat i quins objectius té?

L’any 2009 diferents persones que participàvem en una cooperativa de consum responsable (La Cooperativa Candela) i un grup ambientalista (el Grup per la Protecció dels Espais Naturals de Terrassa -GPENAT) vam començar a pensar formes de revertir les dinàmiques negatives que estava portant l’especulació urbanística i el model de ciutat basat en el creixement urbanístic a Terrassa. Un clar exemple eren els buits urbans, en forma de solars sense ús en tots els barris de la ciutat. És per això que en el Procés de pressupostos participatius de l’any 2009 presentem un projecte que portava per títol HORTS CONTRA LA CRISI I PEL MEDI AMBIENT, que buscava reconvertir un solar buit en cada districte de la ciutat en horts urbans de gestió ciutadana i fomentar els horts a les terrasses i balcons. Aquest projecte no va tirar endavant per raons tècniques però estàvem convençuts i convençudes que existia una demanda creixent a la ciutat per fer aquest tipus d’espais d’horta, aguditzada per una crisis econòmica també creixent És per això que l’any 2010 vam començar l’experiència en el solar municipal del Carrer Montserrat número 151, que feia 9 anys que estava endesús, i vam formar l’Associació Plantem-nos. Ara ja fa gairebé 3 anys que funciona l’hort urbà comunitari de gestió ciutadana i podem gaudir dels seus fruits.

2. Quin és el vostre funcionament vers l’hort?

Les pràctiques agrícoles a l’hort es fan sota criteris d’agricultura urbana ecològica i altres criteris de sostenibilitat: estalvi d’aigua i reg gota a gota, aprofitament de materials reciclats, etc. Per nosaltres l’hort és un espai de producció hortícola, però també de productivitat social. En aquest tipus d’espais es creen altres formes de relació i potenciació de la cohesió social, hi ha un treball de transformació i canvi de valors així com de construcció des de baix de la ciutat.

Els horts urbans són espais amb un ampli ventall de funcionalitats: educativa, de lleure actiu, coneixement de l’origen dels aliments, funció terapèutica, funció ambiental, etc.

3. Quina és la diferència de la vostra experiència vers d’altres, com els horts municipals, els escolars, l’agricultura convencional …?

Els horts municipals a Can Casanoves i Mossèn Homs es troben ubicats a la zona més periurbana. L’hort urbà gestionat per l’Associació Plantem-nos és un hort urbà dins de la ciutat, dins de la trama urbana. Alhora, es tracta d’un hort comunitari, és a dir, que no hi ha parcel·les on la producció vagi per una única persona o família, sinó que les tasques es fan entre totes els hortolans i hortolanes. Per tal d’organitzar-nos fem una trobada cada dues setmanes que ens serveix per organitzar les feines, pensar en les activitats que volem fer, etc. El dia de treball és el diumenge al matí i després segons disponibilitat horàries i ganes, altres persones van treballant en altres moments de la setmana. Es tracta doncs d’un tipus de projecte on la relació i la col·laboració són bàsiques pel seu funcionament.

4. Compleix una funció social, econòmica o de model de gestió?

Aquest tipus d’espais hortícoles a les ciutats compleixen una funció social importantíssima. Es tracten de places públiques diferents, espais de treball i de relacions humanes. Pel que fa a la seva funció econòmica, nosaltres entenem que la producció de l’hort ha de ser per tothom que ha participat en la collita i que aquest pot ser un reforç en la cistella familiar setmanal.

5. El tema dels horts de llarga tradició a la nostra ciutat, sobretot, en els entorns, té una gran demanda en aquests moments cal suposar per l’efecte de la crisi. Què aporta el vostre model a aquesta situació?

Òbviament en l’actual moment de crisis econòmica i d’esgotament d’un model econòmic  i social generador d’escassetat, l’agricultura és planteja com un sector laboral possible i d’autoocupació per moltes persones. En aquesta línia considerem que hi té un paper molt important  l’entorn agroforestal de Terrassa, l’Anella Verda, i les seves potencialitats agrícoles.

L’hort gestionat per l’Associació Plantem-nos no és un espai específica d’horticultura social per persones en situació d’atur o risc d’exclusió, però sí que hi ha experiències especifiques d’horticultura social. Així doncs, els horts urbans poden ser servir per produir aliments i autogestionar l’assoliment d’una part de l’alimentació familiar. De totes maneres, els projectes d’horts urbans socials han d’anar més enllà de garantir la cobertura d’una part de les necessitats bàsiques de les persones, aportant un suport a les persones que es troben en situació de desocupació a través de formació ocupacional específica en agricultura ecològica, la participació en un projecte de caire comunitari i la creació de xarxa/cohesió entre els i les participants, sortint de la frustració, la culpa i l’estigma de fracàs al que moltes persones es veuen abocades.

6. Teniu alguna relació amb altres propostes similars amb altres entitats de la ciutat amb els mateixos objectius?

En la proposta presentada l’any 2009 ja es plantejava que existissin experiències d’horts urbans en els diferents districtes de la ciutat i poder crear una xarxa d’espais verds productius. Ara són varies les iniciatives que hi ha a Terrassa i moltes més les que s’estan gestant. Per això, el dia 15 de setembre de 2012 vam fer una primera trobada de diferents projectes d’horts urbans de Terrassa i en la Setmana del Medi Ambient (Juny 2013) tenim intenció de fer la segona, per conèixe’ns i explorar formes de cooperació i col·laboració. Entre els altres projectes que han sorgit a la ciutat hi ha l’hort de pràctica i formació a Mossèn Homs de l’Associació Repensa, l’hort al barri de la Maurina de Sembrant Ciutat, etc.

7. Treballeu aspectes d’educació ambiental amb escoles i entitats, visites guiades, eines didàctiques… O només és una acció interna de gestió només pels associats?

L’educació ambiental és un element bàsic del projecte. Des dels seus inicis vam començar a realizar visites per entitats de lleure, escoles o altres entitats que volguessin conèixer l’hort comunitari. També s’organitzen tallers i cursos on es pot inscriure qualsevol persona interessada. L’objectiu és fer arribar l’hort a la ciutadania i que sigui un espai permeable i obert, en contínua transformació.

Des de setembre de 2012, realitzem un conveni de col·laboració amb l’IES Terrassa amb el projecte “Els joves a l’hort”, pel qual els alumnes de l’Aula Oberta participen en diferents activitats de construcció i tasques de l’hort. Aquest any 2013 iniciem també altres col·laboracions amb la UPC de Terrassa o l’Associació de Consultors d’Estructures. 

8. L’Ajuntament de Terrassa ha aprovat un “Programa d’horts urbans”, com el valoreu?

El programa municipal d’horts urbans suposa la materialització del compromís de l’Ajuntament de Terrassa amb les demandes i propostes que des del 2009 es reclamaven i demanaven des de la ciutadania. El programa facilita arribar a acords de custòdia urbana en solars de propietat pública o privada per part d’entitats de la ciutat amb els seus propietaris. Valorem positivament que aquest programa hagi tirat endavant i pensem que obre la porta a nousprojectes d’horts urbans al municipi. L’hort gestionat per Plantem-nos ha buscat des de l’inici ser una prova pilot i demostrar que aquests espais no només eren possibles sinó desitjables.

9. Creieu que aquest Programa ajudarà al vostre projecte?

El Programa permet donar una utilitat ciutadana als 200 solars privats i 80 públics en desús que aproximadament es calcula que hi ha a Terrassa, alhora que fomenta l’accés a l’aigua d’aquests solars on es plantegi iniciar-hi projectes d’horticultura. El Programa permet que el nostre projecte s’aculli als criteris d’aquest programa i passi a formar part d’aquesta xarxa d’horts urbans.

10. Alguns consells o criteris a tenir en compte per a millorar aquest Programa?

El programa és un bon punt de partida però cal seguir pensant en alguns altres aspectes claus pel bon funcionament d’aquests horts urbans: formes d’aprofitament de les aigües pluvials pels horts urbans per evitar el consum d’aigua de xarxa, establir un sistema de cessió d’eines i maquinaria (motocultors, etc.) de propietat municipal al cap de setmana, recuperació de llavors tradicionals de la zona, etc.

11. Alguna reflexió final respecte al vostre projecte i els horts urbans, en general?

Els horts urbans estructuren la ciutat oferint espais de trobada, noves places públiques on practicar un oci actiu, l’acció col·lectiva i el compartir aprenentatges. Però a la vegada, la pròpia ciutat també estructura els horts; amb pressions urbanístiques i especulatives, amb diversitat i espontaneïtat, etc. Aquesta simbiosi permet espais en contínua transformació i que responen a una nova forma de pensar en els fenòmens urbans. Grups dins la ciutat que afloren per reivindicar el seu dret a la ciutat i per fer front a les necessitats i mancances que genera l’actual model polític, econòmic i social, en totes les seves dimensions: necessitats que no només són de subsistència, sinó també d’afecte, de participació, d’educació, de creació, d’oci, d’identitat i de llibertat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

OTRO MUNDO ES POSIBLE !

NOMÉS QUAN
L'ÚLTIM ARBRE ESTIGUI MORT,
L'ÚLTIM RIU ENVERINAT
I L'ÚLTIM PEIX ATRAPAT,
T'ADONARÀS QUE
NO POTS MENJAR DINERS.

OTRO MUNDO ES PLANTABLE !

%d bloggers like this: