Teixint a l’hort

 

DSC_7918A partir d’aquest dimarts, Candellanes començaran  a teixir a l’hort. Tant si saps com si no, et convidem afegir-te al grup de teixidores de l’hort. Pots aprendre tècniques noves, divertides i diferents, i el més important, a fer les coses per tu mateix.

Mira què pots fer amb les teves mans! 

Anima’t! T’ esperem els dimarts a partir de les 18 hores a l’hort.







 

Anuncis

El paradis de la infantesa*

ultim catarEn el llibre L’últim càtar, Lluis Racionero ens descriu els records de la seva infància que en certa manera han marcat la seva forma de ser associats amb un paisatge, en el qual el nucli central és el que el anomena el paradís de la seva infantesa, l’hort del seu avi.

Us transcric el fragment perquè gaudiu com jo amb la descripció i el llenguatge i us animi a llegir el llibre, per seguir gaudint del mateix.

“… Ell havia conegut el Paradis a la infantesa però mai més no el retrobaria; i no era el paradis tou de jardins d’infància i mainaderes sino un paradís literal segons la seva etimología “paradesh”, hort. El seu avi havia adquirit una finca –La Miranda- per la qual el passeig de la Seu s’aboca sobre el riu Segre; allà no sols va bastir la casa on ell vivía i l’altra, on Ricard va néixer, sinó també la borda del masovers i un hort grandiós. L’hort anava des de la borda fins a la riba del riu, més de cent metres de llargada per uns cinquanta d’ample, i estaba dividit en tres espais de teulades per dos camins ornats de pereres i maduixes. Entre els arbres, aquí i allà, un roser , una dàlia. A les voreres dos camins més també amb pereres, maduixes i flors i a més una riera d’aigua corrent. Al cantó nord, enganxades a la borda, roses, magnòlies i dàlies; a l’extrem sud, sobre el riu, lliris i avellaners alts i frodosos. A les taulades, separades igualment per rengs de pereres, tota mena de verdures: tomaquets, trumfes (o patates), fesols, tavelletes, remolatxes, carrotes (aixi anomenena la Seu a les pastenegues), colls, coliflors, enciams, escaroles. Al costat de l’hort, la granja, un terreny quadrat d’uns cinquanta metres amb conilleres, galliners i corts de porcs, entre parts d’herba i arbres fruiters: pereres, presseguers, pruneres, avellaners, fins i tot una noguera que Ricard havia plantat de nen enterrant una nou, de la qual va néixer l’arbre, que van arrancar, però, per ordre del seu avi quan ell era adolescent.

Quan, al capvespre, la remor de la feina minvava fins a desaparèixer i es tancava la porta amb clau era quan, amb la llum daurada de l’horabaixa i el vol silenciós dels ocells, l’hort esdevenia un paradis. Ricard s’hi va quedar tancat més d’un dia per distracció i, abans de saltar la tàpia del costat de la borda, passejava pel paradís desert i tancat mentre el sol es ponía per Sant Joan de l’Erm. Un dia, dins aquest somieig solitari, es va atansar als avellaners de baix i es va adonar que, recolzat al pedrís que feia de tàpia, el seu avi estaba contemplant la posta del sol sobre el Cadí. La serenor de l’hora, la dolçor de l’aire, la diafanitat de l’atmosfera i la llum meravellosa del capvespre, aureolaven la figura fora del temps d’aquell patriarca venerat i temut per tota la familia: Aquella visió es va clavar al cor de Ricard…”

anonimo-maria-en-el-huerto-cerrado-con-santos-o-jardin-del-paraiso-siglo-xv

 

* Extracte de L'ultim catar - Lluis Racionero, Columna Edicions, S.A. ,2000.

Crònica d’una visita a l’hort

Amb notable èxit dimarts es va celebrar la visita guiada i el petit taller d’horticultura urbana programat a l’hort dins de la Setmana del Medi ambient.
Dani va començar la presentació i mentre fèiem un volt pels cultius de l’hort ens va explicar el cicle de les diferents tipus d’energies que es desenvolupen en l’hort. Va continuar Sara ensenyant-nos les plantes medicinals i explicant el projecte d’aromàtiques que ara es duu a terme en l’hort, de cultiu de 12 plantes medicinals per crear una farmaciola de remeis per als nens. Va acabar Chus explicant-nos els diferents sòls que podem trobar en un hort, els elements naturals que contribueixen a millorar la seva qualitat i com lluitar de forma natural contra les plagues que poden tenir els cultius.
Per aquells que vau estar i aquells que us hagués agradat assistir però al final no vau poder, aquí van algunes de les fotos de la visita.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Continuarem fent jornades d’aquest tipus per difondre l’hort, però ja sabeu que l’hort és un espai del que volem que tots gaudiu, i que a qualsevol moment us podeu apropar a visitar-nos.

  • Activitats de plantem-nos! en la Setmana del Medi Ambient en la premsa: 

   http://www.terrassadigital.cat/detall_actualitat/?id=12252

   http://www.terrassadigital.cat/detall_actualitat/?id=12201

El 15 d’octubre… farem un hort!

El proper 15 d’octubre dins de la manifestació que sota el lema “DE LA INDIGNACIÓ A l’ACCIÓ” en la qual a més de Barcelona sortiran al carrer ciutadans de 50 països, s’ha convocat per l’Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya una acció per reivindicar els horts urbans dins de les ciutats. Des de plantem-nos! ens volem sumar a aquesta convocatòria per fer visibles projectes com el nostre.
La manifestació tindrà lloc el dissabte 15 d’octubre a Barcelona. Començarà a les 17.00h. a la plaça Catalunya i finalitzarà cap a les 19.00h. a l’Arc del Triomf. En acabar la manifestació, al passeig de Lluís Companys, les persones que donem vida als horts comunitaris de la ciutat, les que conformem l’ASAC (l’Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya) així com totes les que us hi vulgueu sumar, plantarem un hort agroecològic al bell mig de la ciutat. La terra per fer l’hort vindrà de diferents comarques catalanes i el planter serà de llavors locals i de varietats tradicionals.

Ens volem identificar amb el camp, per tant t’animem a dur algun element relacionat amb la pagesia: un barret de palla, un peto de treball, espardenyes, faixa, etc. També pots venir disfressada d’alguna verdura, fruita, abella, animal de granja…

Comptarem amb grups d’animació que ens acompanyaran durant tot el recorregut amb música, titelles gegants, etc.

Perquè…
La ciutat s’està menjant el camp. La indústria alimentària s’està apoderant de les nostres panxes. Les llavors transgèniques estan contaminant les hortes. Els pobles s’estan despoblant. Els aliments recorren milers de quilòmetres. La pagesia no pot viure del camp. Els governs defensen els interessos de les multinacionals de l’agronegoci.

La terra ha dit prou. No hi haurà democràcia alimentària sense un món rural viu, uns aliments de circuits curts sostenibles, unes llavors controlades per les mans que les treballen, una ramaderia i una pagesia amb camps per practicar l’agroecologia i viure d’ella.

T’HI ESPEREM, NO HI FALTIS!

COMENÇA LA NOVA TEMPORADA A PLANTEM-NOS !

  Aquest dijous 29 comencem el nou curs de l’hort de  plantem-nos !. Després d’un estiu en el qual, l’hort no ens ha defraudat i encara que no hem pogut dedicar-li tots els esforços que volguéssim, ens ha donat els seus fruits, estem amb moltes ganes de fer coses.
Amb il·lusions renovades ens reunirem per dissenyar l’hort de cara a la tardor-hivern, preparar noves activitats i acabar aquelles que no vam poder acabar durant el curs passat.   
Els projectes són molts, les ganes també, el què no sabem és si també ho seran les forces. Per això quants més siguem, més coses podrem fer.

T’HI ESPEREM !!!

DOCUMENTACIÓ: ESTRUCTURA I NUTRIENTS DEL SÒL

Dissabte passat vam realitzar el primer taller del curs de formació de l’hort dedicat a la estructura i nutrients del sòl. Com va a sortir un dia plujós, la sessió es va a traslladar al Ateneu Candela. El comentari general va ser que el taller va ser molt didàctic, instructiu i entretingut. Així que ja estem esperant el següent que si tot va com està previst, serà el proper dia 2 d’abril: Planificació de cultius / rotacions i associacions.
Fins llavors tenim moltes coses que fer a l’hort i el dissabte 19 que ve  continuarem amb la construcció de la caseta (recordar-vos que podeu veure totes les activitats de plantem-nos en el “Calendari d’activitats a l’hort” d’aquest blog).

Pels que no vau poder assistir al taller podeu veure el document basic del taller preparat per Chus Chicón en el següent enllaç:

Estructura i nutrients del sòl



Projecte sostenible de construcció de la caseta de l’hort

1. Volem fer una caseta respectuosa amb la natura, amb la salut de les persones i sostenible.
2. Definició de sostenibilitat:
En 1987 es fa un informe que encarrega La Assemblea General de la ONU, per proposar estratègies a llarg termini per un desenvolupament sostenible, aquí es va definir la sostenibilitat com a: (Informe el nostre futur comú conegut com a Informe Brundtland”)
“El desenvolupament sostenible és el desenvolupament que satisfà les necessitats de la generació present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats”.
3. Condicions de sostenibilitat: tancament de cicles Residu:
“La condició de sostenibilitat és l’exigència de retornar els residus a la qualitat de recursos”.
Per tant estem parlant de cicles: residu (sense valor d’utilitat) – vida útil – Recurs (amb valor d’utilitat).
Recursos: que el procés de producció mitjançant l’acció del treball humà transforma en productes, que satisfan necessitats.
D’un producte el que es consumeix generalment i sobretot en la construcció és la seva utilitat i quan ja no té utilitat es transforma en residu.
Vida útil: és el temps que passa un producte entre ser recurs i ser residu, és el temps en el encara té utilitat.
Energia: Per transformar un residu en recurs ens caldrà energia. Depenent de com siguin els recursos que demandem respecte a al residu del que provenen ens caldrà més o menys energia. Importància
4. Cicles a controlar, tant en la construcció com en la vida útil de l’edifici:
4.1. Materials:
  • Palets: fustes no tractades i poc manipulades, no coneixem la seva procedència però es tracta bàsicament de pi, arbre de creixement molt ràpid i autòcton, retornant a la natura en període mitjà de temps.
  • Ferro: Claus i varilles, és un material que es rovella i es converteix en òxid, retronant a la natura en un període mitja de temps.
  • Terra: Material que obtenim del propi solar + sorra + aigua, i que retornarà al propi solar en un període curt de temps, (si no tenim en compte el concepte manteniment.)
  • Teules: Són terra cuita, en aquest cas són reciclades, de edificis en reparació demolició, no estan valorades com a residu per nosaltres si no com a recurs. Material que es desintegra per meteorització, retornant a la natura en un període llarg de temps.
  • Aigua: Per pastar el ciment i per pastar la terra. Si podem serà aigua de pluja i no potable.
  • Pedres: Las del lloc petites i irregulars, posem aglomerant per la seva forma i la manca de tècnica de col·locació en sec, tot i que està confinat sota terra sobresortirà de la sòl.
  • Ciment o aglomerant: Primer ciments naturals deprés de pòrtland.
  • Sorra: Es compra en sacs cal mirar la procedència.
4.2.Energia.
  • Palets: Pi arbre de creixement ràpid, energia per asserrar-la, muntatge, transport i distribució.
  • Ferro: Cal energia molta per la seva transformació dels òxids de les roques a metall pur, transport i distribució.
  • Terra: Ens la dóna el lloc consumirem l’energia de manipular-la dins el sola, sense transport.
  • Teules: La cocció és la part que consumeix també més energia, però parlem d’un recurs que es reaprofita un residu de construcció per tant con comptem l’energia de fabricació, però si el transport del lloc de recollida.
  • Aigua: Si és de pluja no té despesa energètica, si no si ja que té tot el procés de depurat (construcció de depuradores) i captació i distribució s’ha de crear una xarxa.
  • Pedres: Las del lloc petites i quasi no les manipularem, no les tallarem ni les treballarem.
  • Ciment o aglomerant: Si són naturals tenen menys despeses d’energia, si és portland té més despeses ja que en el procés cal molta calor (Forn Molins de Rei), transport i distribució.
  • Sorra: L’energia de l’extracció però pot tenir un gran impacte paisatgístic, cal verificar la procedència.
  • Grup electrogen.
4.3.Aigua.
Ha esta inclosa en els altres apartats.
4.4.Residus:
  • Palets: Intentarem ajustar a les quantitats necessàries, si en sobre s’utilitzaran en l’hort pel manteniment de la caseta i compostador.
  • Ferro: el que no utilitzem seguirà sent un recurs no un residu.
  • Terra: el que no utilitzem seguirà sent un recurs no un residu.
  • Teules: el que no utilitzem seguirà sent un recurs per fer el manteniment.
  • Aigua: el que no utilitzem seguirà sent un recurs no un residu.
  • Pedres: el que no utilitzem seguirà sent un recurs no un residu.
  • Ciment o aglomerant: Els sacs de plàstic en que venen empaquetats es portaran a un contenidor de reciclatge.
  • Sorra: Els sacs de plàstic en que venen empaquetats es portaran a un contenidor de reciclatge.
  • Grup electrogen: Els fums generats per la emissió de la combustió no seran reciclats.
4.5. Salud: (energies naturals i energies artificials, materials que afecten, etc..)
  • Palets: No estan tractats amb productes químics per allargar la seva durabilitat i resistència als essers vius (corcs, termites…). Altres tipus de fusta també porten formaldehids (Coles per enganxar)
  • Ferro: En principi en no tenir formades xarxes tancades no són un o problema, caixa de faraday.
  • Terra: bona per la salut.
  • Teules: Material procedent de la terra cuit sense cap additiu.
  • Aigua: En principi no ens la veurem no ens afectarà.
  • Pedres: Poder mirar la seva radioactivitat, o contaminació per haver estat en el que era una ciutat industrial. ni per quantitat ni per col·locació aquí pot ser un problema.
  • Ciment o aglomerant: Un cop secs són inerts.
  • Sorra: El mateix que les pedres.
  • Grup electrogen: Intoxicació per fums.
EN FUNCIÓ A TOT AIXÒ EXPLICAT PRENDREM DECISIONS DE QUINS MATERIALS UTILITZEM, ON ELS UTILITZEM EN QUINES QUANTITATS I QUIN PROCES DE MANIPULACIÓ.
5. Desenvolupament de la obra: dues fases o tres
1ª fase : Replanteig i fonaments

2ª fase : Construcció de la caseta: Estructura i tancaments (paret i teulada)

3ª fase : Acabats exteriors i interiors

Plànols de la construcció :

CARLES BLASCO PINÓS – PLANTEM-NOS. TERRASSA 2011.

TALLER DE PERMACULTURA

Com a comiat de la Marxa pel decreixement del Vallès (des d’aquí us agraïm a totxs, la vostra assistència als actes de Terrassa en la qual vam inaugurar amb èxit una nova plaça pública, com es pot veure a la foto d’encapçalament), demà comencen en Can Piella unes jornades sobre permacultura d’allò més interessants. Durant tres dies es realitzaran una sèrie de tallers cadascú més interessant sobre bioconstrucció, energies renovables, transgènics, horts, etc… Si cal destacar algun, no us perdeu els tallers sobre acuacultura que es desenvoluparan el dissabte dia 30. Podeu veure tota la informació en el cartell adjunt.

Marxa pel Decreixement al Vallès

Pels què volíeu venir però se us havia oblidat,
pels mandrosos,
pels què vulgueu xerrar una estona amb nosaltres,
pels què vulgueu sopar sa i en bona companyia,
pels què vulgueu créixer decreixent,
pels què vulgueu estar una estona en un lloc natural en el centre de Terrassa,
pels què …
Us recordem que aquesta tarda passa la Marxa pel Decreixement del Vallès per Terrassa

CONVOCATORIA DISSABTE 22 DE MAIG

HORTS CONTRA LA CRISI I PEL MEDI AMBIENT

DISSABTE, 22 DE MAIG DE 2010. 11H A LA RENFE DE TERRASSA

Qui som? Què volem?

Som un grup de persones de la cooperativa de consum de Terrassa i del grup GPENAT que  fa uns mesos quan  l’ajuntament de Terrassa va montar els  pressupostos “participatius”  vam presentar una proposta per fer horts en diferents solars en desús als barris de Terrassa.

Tot i que la proposta fou de les que rebé més suport en la fase inicial del procés, i posteriorment avalada pel “filtre” tècnic, les taules participatives no la prioritzaren per passar a la fase de votacions, que s’ha realitzat  recentment (abril de 2010).

Després de fer cartes obertes al diari de Terrassa sobre el tema, sol.licitar reunions amb responables polítics de mediambient i urbanisme, i fins i tot presentar una instància i no rebre cap resposta… optem per prendre la paraula i, de pas, un solar per fer un hort urbà al centre de la ciutat.

El que demanem és una nova xarxa ciutadana d’espais verds productius (socialment i agronòmicament) i sostenibles i així

  1. Desenvolupar una primera experiència pràctica d’horts urbans ciutadans a dins la ciutat, demostrant que és possible i positiu fer-ho.
  2. Animar i convidar a la ciutadania a engegar experiències similars als diferents districtes i barri, a tota la ciutat.
  3. Re-introduir el debat a la ciutat sobre els espais sense us (habitatges, solars etc.) i re-plantejar les formes de construïr la ciutat que s’han portat fins al moment, ara que es demostra que fallen.

us convidem a fer amb nosaltres :

Una cercavila lúdico-festiva, la entrada al hort i després al dinar popular

Dia: 22 de maig de 2010
Lloc: Renfe Terrassa
Hora: 11h del matí

Si no podeu venir us agrairíem que enviéssiu un correu de suport a :

plantem.nos@gmail.com

o millor feu un comentari engrescador al nostre blog :

https://plantemnos.wordpress.com/suport/


Previous Older Entries

OTRO MUNDO ES POSIBLE !

NOMÉS QUAN
L'ÚLTIM ARBRE ESTIGUI MORT,
L'ÚLTIM RIU ENVERINAT
I L'ÚLTIM PEIX ATRAPAT,
T'ADONARÀS QUE
NO POTS MENJAR DINERS.

OTRO MUNDO ES PLANTABLE !