ENTREVISTA ESSÈNCIES

albaEl butlletí digital del Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Terrassa Essències, ha publicat en el seu últim nombre un monogràfic sobre horts urbans en el qual parla de la nostra experiència i inclou a més una molt interessant entrevista amb la nostra companya Alba que reproduïm a continuació:

1. Des de quan funciona la vostra entitat i quins objectius té?

L’any 2009 diferents persones que participàvem en una cooperativa de consum responsable (La Cooperativa Candela) i un grup ambientalista (el Grup per la Protecció dels Espais Naturals de Terrassa -GPENAT) vam començar a pensar formes de revertir les dinàmiques negatives que estava portant l’especulació urbanística i el model de ciutat basat en el creixement urbanístic a Terrassa. Un clar exemple eren els buits urbans, en forma de solars sense ús en tots els barris de la ciutat. És per això que en el Procés de pressupostos participatius de l’any 2009 presentem un projecte que portava per títol HORTS CONTRA LA CRISI I PEL MEDI AMBIENT, que buscava reconvertir un solar buit en cada districte de la ciutat en horts urbans de gestió ciutadana i fomentar els horts a les terrasses i balcons. Aquest projecte no va tirar endavant per raons tècniques però estàvem convençuts i convençudes que existia una demanda creixent a la ciutat per fer aquest tipus d’espais d’horta, aguditzada per una crisis econòmica també creixent És per això que l’any 2010 vam començar l’experiència en el solar municipal del Carrer Montserrat número 151, que feia 9 anys que estava endesús, i vam formar l’Associació Plantem-nos. Ara ja fa gairebé 3 anys que funciona l’hort urbà comunitari de gestió ciutadana i podem gaudir dels seus fruits.

2. Quin és el vostre funcionament vers l’hort?

Les pràctiques agrícoles a l’hort es fan sota criteris d’agricultura urbana ecològica i altres criteris de sostenibilitat: estalvi d’aigua i reg gota a gota, aprofitament de materials reciclats, etc. Per nosaltres l’hort és un espai de producció hortícola, però també de productivitat social. En aquest tipus d’espais es creen altres formes de relació i potenciació de la cohesió social, hi ha un treball de transformació i canvi de valors així com de construcció des de baix de la ciutat.

Els horts urbans són espais amb un ampli ventall de funcionalitats: educativa, de lleure actiu, coneixement de l’origen dels aliments, funció terapèutica, funció ambiental, etc.

3. Quina és la diferència de la vostra experiència vers d’altres, com els horts municipals, els escolars, l’agricultura convencional …?

Els horts municipals a Can Casanoves i Mossèn Homs es troben ubicats a la zona més periurbana. L’hort urbà gestionat per l’Associació Plantem-nos és un hort urbà dins de la ciutat, dins de la trama urbana. Alhora, es tracta d’un hort comunitari, és a dir, que no hi ha parcel·les on la producció vagi per una única persona o família, sinó que les tasques es fan entre totes els hortolans i hortolanes. Per tal d’organitzar-nos fem una trobada cada dues setmanes que ens serveix per organitzar les feines, pensar en les activitats que volem fer, etc. El dia de treball és el diumenge al matí i després segons disponibilitat horàries i ganes, altres persones van treballant en altres moments de la setmana. Es tracta doncs d’un tipus de projecte on la relació i la col·laboració són bàsiques pel seu funcionament.

4. Compleix una funció social, econòmica o de model de gestió?

Aquest tipus d’espais hortícoles a les ciutats compleixen una funció social importantíssima. Es tracten de places públiques diferents, espais de treball i de relacions humanes. Pel que fa a la seva funció econòmica, nosaltres entenem que la producció de l’hort ha de ser per tothom que ha participat en la collita i que aquest pot ser un reforç en la cistella familiar setmanal.

5. El tema dels horts de llarga tradició a la nostra ciutat, sobretot, en els entorns, té una gran demanda en aquests moments cal suposar per l’efecte de la crisi. Què aporta el vostre model a aquesta situació?

Òbviament en l’actual moment de crisis econòmica i d’esgotament d’un model econòmic  i social generador d’escassetat, l’agricultura és planteja com un sector laboral possible i d’autoocupació per moltes persones. En aquesta línia considerem que hi té un paper molt important  l’entorn agroforestal de Terrassa, l’Anella Verda, i les seves potencialitats agrícoles.

L’hort gestionat per l’Associació Plantem-nos no és un espai específica d’horticultura social per persones en situació d’atur o risc d’exclusió, però sí que hi ha experiències especifiques d’horticultura social. Així doncs, els horts urbans poden ser servir per produir aliments i autogestionar l’assoliment d’una part de l’alimentació familiar. De totes maneres, els projectes d’horts urbans socials han d’anar més enllà de garantir la cobertura d’una part de les necessitats bàsiques de les persones, aportant un suport a les persones que es troben en situació de desocupació a través de formació ocupacional específica en agricultura ecològica, la participació en un projecte de caire comunitari i la creació de xarxa/cohesió entre els i les participants, sortint de la frustració, la culpa i l’estigma de fracàs al que moltes persones es veuen abocades.

6. Teniu alguna relació amb altres propostes similars amb altres entitats de la ciutat amb els mateixos objectius?

En la proposta presentada l’any 2009 ja es plantejava que existissin experiències d’horts urbans en els diferents districtes de la ciutat i poder crear una xarxa d’espais verds productius. Ara són varies les iniciatives que hi ha a Terrassa i moltes més les que s’estan gestant. Per això, el dia 15 de setembre de 2012 vam fer una primera trobada de diferents projectes d’horts urbans de Terrassa i en la Setmana del Medi Ambient (Juny 2013) tenim intenció de fer la segona, per conèixe’ns i explorar formes de cooperació i col·laboració. Entre els altres projectes que han sorgit a la ciutat hi ha l’hort de pràctica i formació a Mossèn Homs de l’Associació Repensa, l’hort al barri de la Maurina de Sembrant Ciutat, etc.

7. Treballeu aspectes d’educació ambiental amb escoles i entitats, visites guiades, eines didàctiques… O només és una acció interna de gestió només pels associats?

L’educació ambiental és un element bàsic del projecte. Des dels seus inicis vam començar a realizar visites per entitats de lleure, escoles o altres entitats que volguessin conèixer l’hort comunitari. També s’organitzen tallers i cursos on es pot inscriure qualsevol persona interessada. L’objectiu és fer arribar l’hort a la ciutadania i que sigui un espai permeable i obert, en contínua transformació.

Des de setembre de 2012, realitzem un conveni de col·laboració amb l’IES Terrassa amb el projecte “Els joves a l’hort”, pel qual els alumnes de l’Aula Oberta participen en diferents activitats de construcció i tasques de l’hort. Aquest any 2013 iniciem també altres col·laboracions amb la UPC de Terrassa o l’Associació de Consultors d’Estructures. 

8. L’Ajuntament de Terrassa ha aprovat un “Programa d’horts urbans”, com el valoreu?

El programa municipal d’horts urbans suposa la materialització del compromís de l’Ajuntament de Terrassa amb les demandes i propostes que des del 2009 es reclamaven i demanaven des de la ciutadania. El programa facilita arribar a acords de custòdia urbana en solars de propietat pública o privada per part d’entitats de la ciutat amb els seus propietaris. Valorem positivament que aquest programa hagi tirat endavant i pensem que obre la porta a nousprojectes d’horts urbans al municipi. L’hort gestionat per Plantem-nos ha buscat des de l’inici ser una prova pilot i demostrar que aquests espais no només eren possibles sinó desitjables.

9. Creieu que aquest Programa ajudarà al vostre projecte?

El Programa permet donar una utilitat ciutadana als 200 solars privats i 80 públics en desús que aproximadament es calcula que hi ha a Terrassa, alhora que fomenta l’accés a l’aigua d’aquests solars on es plantegi iniciar-hi projectes d’horticultura. El Programa permet que el nostre projecte s’aculli als criteris d’aquest programa i passi a formar part d’aquesta xarxa d’horts urbans.

10. Alguns consells o criteris a tenir en compte per a millorar aquest Programa?

El programa és un bon punt de partida però cal seguir pensant en alguns altres aspectes claus pel bon funcionament d’aquests horts urbans: formes d’aprofitament de les aigües pluvials pels horts urbans per evitar el consum d’aigua de xarxa, establir un sistema de cessió d’eines i maquinaria (motocultors, etc.) de propietat municipal al cap de setmana, recuperació de llavors tradicionals de la zona, etc.

11. Alguna reflexió final respecte al vostre projecte i els horts urbans, en general?

Els horts urbans estructuren la ciutat oferint espais de trobada, noves places públiques on practicar un oci actiu, l’acció col·lectiva i el compartir aprenentatges. Però a la vegada, la pròpia ciutat també estructura els horts; amb pressions urbanístiques i especulatives, amb diversitat i espontaneïtat, etc. Aquesta simbiosi permet espais en contínua transformació i que responen a una nova forma de pensar en els fenòmens urbans. Grups dins la ciutat que afloren per reivindicar el seu dret a la ciutat i per fer front a les necessitats i mancances que genera l’actual model polític, econòmic i social, en totes les seves dimensions: necessitats que no només són de subsistència, sinó també d’afecte, de participació, d’educació, de creació, d’oci, d’identitat i de llibertat.

Crònica d’una visita a l’hort

Amb notable èxit dimarts es va celebrar la visita guiada i el petit taller d’horticultura urbana programat a l’hort dins de la Setmana del Medi ambient.
Dani va començar la presentació i mentre fèiem un volt pels cultius de l’hort ens va explicar el cicle de les diferents tipus d’energies que es desenvolupen en l’hort. Va continuar Sara ensenyant-nos les plantes medicinals i explicant el projecte d’aromàtiques que ara es duu a terme en l’hort, de cultiu de 12 plantes medicinals per crear una farmaciola de remeis per als nens. Va acabar Chus explicant-nos els diferents sòls que podem trobar en un hort, els elements naturals que contribueixen a millorar la seva qualitat i com lluitar de forma natural contra les plagues que poden tenir els cultius.
Per aquells que vau estar i aquells que us hagués agradat assistir però al final no vau poder, aquí van algunes de les fotos de la visita.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Continuarem fent jornades d’aquest tipus per difondre l’hort, però ja sabeu que l’hort és un espai del que volem que tots gaudiu, i que a qualsevol moment us podeu apropar a visitar-nos.

  • Activitats de plantem-nos! en la Setmana del Medi Ambient en la premsa: 

   http://www.terrassadigital.cat/detall_actualitat/?id=12252

   http://www.terrassadigital.cat/detall_actualitat/?id=12201

NECESITAMOS UNA ECONOMÍA QUE ENTIENDA QUE ES SUBSISTEMA DE UN SISTEMA FINITO MÁS GRANDE: LA BIOSFERA

 Després de bastants dies en què les places han fet que hàgim abandonada el blog (no l’hort eh!, us animo a visitar-ho).Un retrobament fantàstic amb aquest em sembla aquesta entrevista al reconegut economista xilè Manfred Max-Neef realitzada per Amy Goodman, l’original del qual en anglès es troba a la pàgina de Democracy Now  traduïda al castellà per Rose Mary Salum i publicada per EcoPortal.net.

Max-Neef ha estat guardonat amb nombrosos premis, entre ells el Right Livelihood Award en 1983, considerat com el Premi Nobel alternatiu d’economia.

Les seves obres més destacades són dues tesis que va denominar Economia Descalça i Desenvolupament a Escala Humana, les que defineixen una matriu que abasta nou necessitats humanes bàsiques:

Subsistència, Protecció, Afecte, Comprensió, Participació, Creació, Esbarjo, Identitat i Llibertat.

Max-Neef en aquesta entrevista ens deixa entreveure que lluitar per una nova economia als carrers i als horts és totalment complementari i necessari.

Només ressenyar una de les seves respostes a l’entrevista:

Amy Goodman: Si tu estiguessis al capdavant de l’economia què faries per evitar una altra catàstrofe?
Manfred Max-Neef: Primer que gens, necessitem de nou economistes cultes, que sàpiguen història, d’on vénen, com es van originar les idees, qui va fer quines i així successivament. El segon, una economia que entengui que és subsistema d’un sistema finit més gran: la biosfera, i com a conseqüència la impossibilitat de tenir un creixement econòmic infinit. En tercer lloc, un sistema que tingui clar que no pot funcionar sense prendre de debò els ecosistemes. Però els economistes no saben gens d’ecosistemes, no saben gens de termodinàmica, gens de biodiversitat, són totalment ignorants respecte a aquests temes. Un economista ha de tenir clar que si els animals desapareixen, ell també desapareixerà perquè llavors ja no hi haurà què menjar. Però ell no sap que depenem totalment de la naturalesa t’adones? No obstant això, per als economistes d’avui dia la naturalesa és un subsistema de l’economia, concepte que és totalment absurd!.
A més hem d’apropar el consumidor a la producció. Jo viu bé al sud de Xile, una zona fantàstica on tenim tota la tecnologia per a l’elaboració de productes làctics de màxima qualitat. Fa uns mesos estava desdejunant en un hotel i en prendre un paquet de mantega vaig descobrir que aquesta venia de Nova Zelanda, absurd no et sembla? I per què succeeix una cosa així? Perquè els economistes no saben calcular els costos reals. Portar mantega des d’un lloc que queda a 20.000 quilòmetres a un lloc on es produeix la millor, amb el pretext que és més barat és una estupidesa monumental perquè no tenen en compte l’impacte que causen aquests 20.000 km de transport sobre la naturalesa. Per si no fos poc, és més barata perquè està subsidiada.
És un cas molt clar en el qual els preus mai diuen la veritat.
Tot té el seu truc saps? aquests ardits causen enormes danys. Si apropes el consum a la producció, menjaràs millor, tindràs millors aliments i sabràs d’on vénen. Fins i tot podries arribar a conèixer a la persona que ho produeix. S’humanitza el procés, però avui dia el que els economistes fan està totalment deshumanitzat.

Us recomano que llegiu tota l’entrevista, ja que pocs vegades s’ha parlat tan clar dels problemes econòmics i humans de la nostra societat :

Entrevista a Manfred Max-Neef, economista chileno

Huertos urbanos en el mundo

Recentment hem descobert el Blog de Granja Urbana.es, el qual en un breu article parla de l’expansió dels horts urbans al món i ens cita entre les experiències a tenir en compte a tot el món. Bé, gràcies a l’equip del blog, no volem ser un referent de gens, solament volem canviar una mica les coses a la nostra ciutat. L’article complet ho podeu veure en : Huertos urbanos en el mundo


Vilashorts: una experiència germana al Maresme

A Vilassar de Mar des de fa ja algun temps existeix una associació, que igual que la nostra vol aprofitar espais urbans per a fer horts en ells. Aquesta associació ha preparat un projecte que d’aquí a una mica presentarà al seu ajuntament perquè aquest els cedeixi definitivament uns terrenys per començar a conrear-los.

El projecte i el desig de tenir uns horts urbans oberts a la ciutadania a Vilassar de Mar té ja uns quants anys d’història però l’any 2007 va arribar a un punt mort deixant un terreny parcel·lat, tancat i amb reg sense usar. Vilashorts vol recuperar l’empenta i el projecte d’aquella època i aconseguir per fi que el poble disposi d’un espai on els veïns i veïnes puguin conrear. L’associació va sorgir arrel d’una crida que es va fer a tots els vilassarencs interessats en cultivar els seus propis aliments al poble. Ja en una primera reunió es van assentar les bases per fundar l’associació, es va crear una junta provisional llurs membres ens vam comprometre a unir els esforços per a aconseguir aquest espai de conreu i promoure la cultura de la horticultura urbana.

Podeu veure la notícia “Conrear comporta un al·licient terapèutic” publicada al Diari Maresme en la qual expliquen la seva experiencia.


La revolució dels horts arriba a Roma

“El Periódico” va publicar ahir un article en el qual sota el títol  “La revolució dels horts arriba a Roma” informava que els cultius urbans proliferen a la capital italiana.

L’article destaca les paraules del microbiòleg Dickson Despommier que diu :

«la tercera revolució verda comença aprenent a cultivar el nostre menjar a les àrees urbanes»

… En això estem nosaltres també ¡¡¡

Podeu veure l’article complet a :

La revolució dels horts arriba a Roma – Internacional – El Periódico


Reportatge de l’hort urbà al diari de terrassa

El passat dia 21/08/10 va sortir al Diari de Terrassa un reportatge sobre l’experiència de l’hort urbà. Sota el títol Un huerto da sus frutos en pleno Centre s’explica la iniciativa de l’hort en el marc del debat sobre l’ús de solars desocupats. Feu-li una ullada!

Horts urbans o periurbans ?

Ahir vam tornar a ser notícia. Tant Canal Terrassa com el Diari de Terrassa, es van fer ressò del sorteig d’horts municipals. En el video de Canal Terrassa el regidor de medi ambient, parla de la nostra iniciativa.
Nosaltres no estem en contra dels horts municipals periurbans, però a part de no haver-hi horts per tots els que ho sol·liciten, entenem que una xarxa d’horts urbans és principalment més sostenible i en contra del que el regidor indica, no només una alternativa per al temps lliure, sinó també per produir el que necessitem, estalviant diners en aquests moments de crisis, consumint de forma responsable.

“BAJO EL ASFALTO ESTÁ LA HUERTA” COMPLEIX 10 ANYS

Interessantíssim article a Diagonal explicant la història de BAJO EL ASFALTO ESTÁ LA HUERTA que acaba de complir deu anys:

http://www.diagonalperiodico.net/BAH-diez-anos-de-produccion-y.html

Quedeu-vos amb la frase :
“…El Gobierno regional no ordena el desalojo de las tierras pero dificulta los accesos y el uso del agua…”
A què us sona?
Arribarem nosaltres a celebrar deu anys… i seguirem amb la sequera municipal ???.

ELS GRUPS MUNICIPALS SE SUMEN AL DEBAT SOBRE ELS SOLARS BUITS

Avui en el Avui Terrassa apareix una notícia que diu que CiU presenta una proposta de millora d’un terreny situat al Roc Blanc :

http://www.avui.cat/terrassa/notices/2010/06/ciu_presenta_una_proposta_de_millora_d_un_terreny_situat_al_roc_blanc_11844.php
L’alcalde, l’altre dia en una conferència sobre el futur de la ciutat, va anunciar que preveien augmentar l’aparcament gratuït a tota la ciutat amb solars buïts…
Seguirem treballant perquè a Terrassa, cada vegada més, el debat sobre l’ús dels solars buits, sigui un debat de tots els ciutadans.

Previous Older Entries

OTRO MUNDO ES POSIBLE !

NOMÉS QUAN
L'ÚLTIM ARBRE ESTIGUI MORT,
L'ÚLTIM RIU ENVERINAT
I L'ÚLTIM PEIX ATRAPAT,
T'ADONARÀS QUE
NO POTS MENJAR DINERS.

OTRO MUNDO ES PLANTABLE !