Cinema a la fresca a l’hort

El pròxim Divendres dia 21 de juliol  a les 22h hem programat un “Cinema a la fresca” i soparet de traje a l’hort molt engrescador 

Aquesta vegada projectarem el documental  DEMAIN (DEMÀ)

El clima està canviant. En comptes de mostrar tot el pitjor que pot passar, aquest documental posa el focus en les persones que suggereixen solucions i les accions a realitzar per engegar-les.

Dividit a cinc capítols – agricultura, energia, economia, democràcia, i educació – aquest documental inspirador ens proposa esperances concretes i solucions globals per construir un món millor per demà: Permacultura, agricultura orgànica, monedes locals, economia circular, maneres noves de democràcia activa, una educació més social i humana…

El documental no s’obsessiona amb els problemes que afrontem sinó en les solucions que ja tenim i que ja s’estan engegant.

Els protagonistes són alhora humils i grans. Alguns són ja famosos però no es consideren herois… Són una guia per mostrar-nos camins nous i innovadors.

Perquè hem de canviar i podem…

US ESPEREM A L’HORT!

…. i a més tindrem servei de crispetes ecològiques

 

Anuncis

Setmana de lluita per una Terrassa sense transgènics i per la Sobirania alimentària

tranXgeniaLa iniciativa TERRASSA LLIURE DE TRANSGÈNICS amb moltes ganes i després de molt esforç organitza per celebrar el Dia de la Lluita Camperola una setmana plagada de molt interessants activitats a les quals us animem a participar.

Hi haurà xerrades com les de Mónica Andrade sobre Nutrició conscient, la de Josep Pàmies sobre la Dolça Revolució, la de Quico Barranco sobre Llavors per al Canvi, o la Cristina Espejo sobre Soberania Alimentària.
Un gran debat sobre Transgènics si /Transgènics no entre Miquel Vallmitjana i Joan Simó.
Una Fira Ecològica de la Terrassa! que omplirà el Parç del Catalans de ecologia el diumenge 13 d’abril.
La presentació estel·lar del cineforum del ganXHET, un nou espai que comença dissabte que ve al nostre hort amb la projecció de TranXgènia, però que té vocació de continuïtat durant tot l’any omplint els espais verds recuperats de la ciutat de cinema i debat.
I per acabar (… per ara!) una concentració el  Dia de la Lluita Camperola el dijous 17 d’abril.
Plantem-nos! estem amb la iniciativa popular, considerem que aquest gran treball mereix recompensa i us animem a recolzar a aquest grup de persones que han promogut la plataforma Terrassa Sense Transgènics perquè aconsegueixin el màxim suport per a la declaració municipal a la fi d’any, la continuïtat de la setmana durant els propers anys i la construcció d’una Terrassa més sana a partir d’ara.

… I des del blog de plantem-nos! volem donar un últim cop de mà a aquesta iniciativa donant el premi a la millor foto de la setmana: una cistella ecològica del nostre hort. Participa i envia les teves fotos a plantem.nos@gmail.com

programa fira

Mes info al blog de Terrassa Lliure de Transgenics

 

La banca ètica: Estalvi social i ecològic

dibuix_1_banca_eticaDifícilment algú diria que vol invertir diners en bombes de raïm, en empreses que estan desboscant  l’Amazones o en una indústria que paga 34€ al mes a treballadores del sector tèxtil de Bangladesh. Però, si el seu banc no és un banc alternatiu o ètic és molt probable que estigui realitzant aquest tipus d’inversió.

Què vol dir banca ètica?

La banca ètica defineix un model de banc en el qual es busca un impacte positiu en la societat i en el medi ambient. Entre les principals característiques que identifiquen la banca ètica podem citar:

  • L’exclusió d’inversions en empreses fabricadores d’armes o que no compleixin estàndards mínims de respecte al medi ambient i als drets humans.
  • Política de crèdit que afavoreix projectes locals.
  • Foment de l’ús responsable dels diners.  No incentiva l’endeutament de les persones físiques.

 

ON INVERTEIX ELS NOSTRES DINERS LA BANCA ÈTICA?

Projectes de desenvolupament en el Sud:

Gairebé el 20% dels diners que dipositem a la banca ètica es destinen a projectes de cooperació al desenvolupament, en cooperatives de famílies productores que ens fan arribar productes de comerç just i en micronegocis gestionats per dones.

Invertir en comerç just és oferir finançament a famílies que s’organitzen en cooperatives participatives, i apostar per un model que garanteix rebre un preu just pel treball realitzat i beneficis per a la comunitat. També reben crèdit tendes de comerç just que permeten a la ciutadania del nord exercir un consum crític i solidari.

Medi ambient:

Més del 40% dels diners que dipositem a la banca ètica es destina a projectes d’agricultura ecològica, energies renovables i preservació del mitjà.

La lluita contra el canvi climàtic i la generació d’alternatives ecològiques requereix finançament. La banca ètica inverteix en recolzar models energètics sostenibles, finançant projectes que desenvolupen les energies renovables i potenciant la bioconstrucció, l’agricultura ecològica, etc.

Iniciatives socials:

Més del 30% dels diners que dipositem a la banca ètica es destina al treball cooperatiu, a iniciatives empresarials d’inserció social, a projectes culturals i educatius, a la promoció de la vida i valors comunitaris.

La banca ètica cerca la transformació de la societat i entén que això passa per potenciar una altra educació, posar l’art i la cultura a l’abast de tot el món, practicar un oci responsable, entendre la salut de manera integral, promoure iniciatives de creixement personal  i l’enfortiment de l’economia solidària. Aposta pel treball en cooperatives i per iniciatives que inclouen sectors poc reconeguts en la societat: persones amb altres capacitats, en risc d’exclusió social, gent gran…*

El proper 20 de Març es presenta a Terrassa la Banca Ètica Fiare. Un bon moment per conèixer una mica més que significa la banca ètica i començar a ser responsables amb el destí dels nostres estalvis.

* Fonts: Articles de SETEM -Finanzas Éticas i Banca Ética de Ecología Fácil.

cartel terrassa3

Visita a L’Heura

7-manteniment-d-espais-verdsAquest dissabte la Cooperativa de Consum Candela (de la qual com ja sabeu som socis una part dels integrants de plantem-nos) hem realitzat la nostra assemblea el L’Heura.

El Centre de Jardineria L’Heura, S.L.L. és una empresa d’economia social amb forma jurídica de Societat Limitada Laboral, sense ànim de lucre, amb el compromís estatutari de reinvertir en l’objecte social, inserció de col·lectius de risc o socialment desfavorits, tots els romanents producte de la seva activitat econòmica. La societat té per objecte desenvolupar qualsevol tipus d’activitat empresarial que afavoreixi la creació de llocs de treball per a tot tipus de persones amb especials dificultats d’incorporació al mercat de treball.

L’activitat principal de l’Heura és la jardineria però des de fa un any també han muntat un hort d’una hectàrea per oferir productes a cooperatives i restaurants de la zona i a més ofereixen altres serveis com a visites guiades per a escoles, cursos, xerrades i educació en agricultura en general. La visita ha estat molt interessant i a més d’haver pogut realitzar la nostra assemblea és un espai agradable i diferent a l’habitual, ens ha permès conèixer al que aviat serà un dels proveïdors principals de la cooperativa.

Aquí va un recordatori fotogràfic de la visita a les instal·lacions.

 

Gràcies Sònia pel vostre acolliment!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

ENTREVISTA ESSÈNCIES

albaEl butlletí digital del Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Terrassa Essències, ha publicat en el seu últim nombre un monogràfic sobre horts urbans en el qual parla de la nostra experiència i inclou a més una molt interessant entrevista amb la nostra companya Alba que reproduïm a continuació:

1. Des de quan funciona la vostra entitat i quins objectius té?

L’any 2009 diferents persones que participàvem en una cooperativa de consum responsable (La Cooperativa Candela) i un grup ambientalista (el Grup per la Protecció dels Espais Naturals de Terrassa -GPENAT) vam començar a pensar formes de revertir les dinàmiques negatives que estava portant l’especulació urbanística i el model de ciutat basat en el creixement urbanístic a Terrassa. Un clar exemple eren els buits urbans, en forma de solars sense ús en tots els barris de la ciutat. És per això que en el Procés de pressupostos participatius de l’any 2009 presentem un projecte que portava per títol HORTS CONTRA LA CRISI I PEL MEDI AMBIENT, que buscava reconvertir un solar buit en cada districte de la ciutat en horts urbans de gestió ciutadana i fomentar els horts a les terrasses i balcons. Aquest projecte no va tirar endavant per raons tècniques però estàvem convençuts i convençudes que existia una demanda creixent a la ciutat per fer aquest tipus d’espais d’horta, aguditzada per una crisis econòmica també creixent És per això que l’any 2010 vam començar l’experiència en el solar municipal del Carrer Montserrat número 151, que feia 9 anys que estava endesús, i vam formar l’Associació Plantem-nos. Ara ja fa gairebé 3 anys que funciona l’hort urbà comunitari de gestió ciutadana i podem gaudir dels seus fruits.

2. Quin és el vostre funcionament vers l’hort?

Les pràctiques agrícoles a l’hort es fan sota criteris d’agricultura urbana ecològica i altres criteris de sostenibilitat: estalvi d’aigua i reg gota a gota, aprofitament de materials reciclats, etc. Per nosaltres l’hort és un espai de producció hortícola, però també de productivitat social. En aquest tipus d’espais es creen altres formes de relació i potenciació de la cohesió social, hi ha un treball de transformació i canvi de valors així com de construcció des de baix de la ciutat.

Els horts urbans són espais amb un ampli ventall de funcionalitats: educativa, de lleure actiu, coneixement de l’origen dels aliments, funció terapèutica, funció ambiental, etc.

3. Quina és la diferència de la vostra experiència vers d’altres, com els horts municipals, els escolars, l’agricultura convencional …?

Els horts municipals a Can Casanoves i Mossèn Homs es troben ubicats a la zona més periurbana. L’hort urbà gestionat per l’Associació Plantem-nos és un hort urbà dins de la ciutat, dins de la trama urbana. Alhora, es tracta d’un hort comunitari, és a dir, que no hi ha parcel·les on la producció vagi per una única persona o família, sinó que les tasques es fan entre totes els hortolans i hortolanes. Per tal d’organitzar-nos fem una trobada cada dues setmanes que ens serveix per organitzar les feines, pensar en les activitats que volem fer, etc. El dia de treball és el diumenge al matí i després segons disponibilitat horàries i ganes, altres persones van treballant en altres moments de la setmana. Es tracta doncs d’un tipus de projecte on la relació i la col·laboració són bàsiques pel seu funcionament.

4. Compleix una funció social, econòmica o de model de gestió?

Aquest tipus d’espais hortícoles a les ciutats compleixen una funció social importantíssima. Es tracten de places públiques diferents, espais de treball i de relacions humanes. Pel que fa a la seva funció econòmica, nosaltres entenem que la producció de l’hort ha de ser per tothom que ha participat en la collita i que aquest pot ser un reforç en la cistella familiar setmanal.

5. El tema dels horts de llarga tradició a la nostra ciutat, sobretot, en els entorns, té una gran demanda en aquests moments cal suposar per l’efecte de la crisi. Què aporta el vostre model a aquesta situació?

Òbviament en l’actual moment de crisis econòmica i d’esgotament d’un model econòmic  i social generador d’escassetat, l’agricultura és planteja com un sector laboral possible i d’autoocupació per moltes persones. En aquesta línia considerem que hi té un paper molt important  l’entorn agroforestal de Terrassa, l’Anella Verda, i les seves potencialitats agrícoles.

L’hort gestionat per l’Associació Plantem-nos no és un espai específica d’horticultura social per persones en situació d’atur o risc d’exclusió, però sí que hi ha experiències especifiques d’horticultura social. Així doncs, els horts urbans poden ser servir per produir aliments i autogestionar l’assoliment d’una part de l’alimentació familiar. De totes maneres, els projectes d’horts urbans socials han d’anar més enllà de garantir la cobertura d’una part de les necessitats bàsiques de les persones, aportant un suport a les persones que es troben en situació de desocupació a través de formació ocupacional específica en agricultura ecològica, la participació en un projecte de caire comunitari i la creació de xarxa/cohesió entre els i les participants, sortint de la frustració, la culpa i l’estigma de fracàs al que moltes persones es veuen abocades.

6. Teniu alguna relació amb altres propostes similars amb altres entitats de la ciutat amb els mateixos objectius?

En la proposta presentada l’any 2009 ja es plantejava que existissin experiències d’horts urbans en els diferents districtes de la ciutat i poder crear una xarxa d’espais verds productius. Ara són varies les iniciatives que hi ha a Terrassa i moltes més les que s’estan gestant. Per això, el dia 15 de setembre de 2012 vam fer una primera trobada de diferents projectes d’horts urbans de Terrassa i en la Setmana del Medi Ambient (Juny 2013) tenim intenció de fer la segona, per conèixe’ns i explorar formes de cooperació i col·laboració. Entre els altres projectes que han sorgit a la ciutat hi ha l’hort de pràctica i formació a Mossèn Homs de l’Associació Repensa, l’hort al barri de la Maurina de Sembrant Ciutat, etc.

7. Treballeu aspectes d’educació ambiental amb escoles i entitats, visites guiades, eines didàctiques… O només és una acció interna de gestió només pels associats?

L’educació ambiental és un element bàsic del projecte. Des dels seus inicis vam començar a realizar visites per entitats de lleure, escoles o altres entitats que volguessin conèixer l’hort comunitari. També s’organitzen tallers i cursos on es pot inscriure qualsevol persona interessada. L’objectiu és fer arribar l’hort a la ciutadania i que sigui un espai permeable i obert, en contínua transformació.

Des de setembre de 2012, realitzem un conveni de col·laboració amb l’IES Terrassa amb el projecte “Els joves a l’hort”, pel qual els alumnes de l’Aula Oberta participen en diferents activitats de construcció i tasques de l’hort. Aquest any 2013 iniciem també altres col·laboracions amb la UPC de Terrassa o l’Associació de Consultors d’Estructures. 

8. L’Ajuntament de Terrassa ha aprovat un “Programa d’horts urbans”, com el valoreu?

El programa municipal d’horts urbans suposa la materialització del compromís de l’Ajuntament de Terrassa amb les demandes i propostes que des del 2009 es reclamaven i demanaven des de la ciutadania. El programa facilita arribar a acords de custòdia urbana en solars de propietat pública o privada per part d’entitats de la ciutat amb els seus propietaris. Valorem positivament que aquest programa hagi tirat endavant i pensem que obre la porta a nousprojectes d’horts urbans al municipi. L’hort gestionat per Plantem-nos ha buscat des de l’inici ser una prova pilot i demostrar que aquests espais no només eren possibles sinó desitjables.

9. Creieu que aquest Programa ajudarà al vostre projecte?

El Programa permet donar una utilitat ciutadana als 200 solars privats i 80 públics en desús que aproximadament es calcula que hi ha a Terrassa, alhora que fomenta l’accés a l’aigua d’aquests solars on es plantegi iniciar-hi projectes d’horticultura. El Programa permet que el nostre projecte s’aculli als criteris d’aquest programa i passi a formar part d’aquesta xarxa d’horts urbans.

10. Alguns consells o criteris a tenir en compte per a millorar aquest Programa?

El programa és un bon punt de partida però cal seguir pensant en alguns altres aspectes claus pel bon funcionament d’aquests horts urbans: formes d’aprofitament de les aigües pluvials pels horts urbans per evitar el consum d’aigua de xarxa, establir un sistema de cessió d’eines i maquinaria (motocultors, etc.) de propietat municipal al cap de setmana, recuperació de llavors tradicionals de la zona, etc.

11. Alguna reflexió final respecte al vostre projecte i els horts urbans, en general?

Els horts urbans estructuren la ciutat oferint espais de trobada, noves places públiques on practicar un oci actiu, l’acció col·lectiva i el compartir aprenentatges. Però a la vegada, la pròpia ciutat també estructura els horts; amb pressions urbanístiques i especulatives, amb diversitat i espontaneïtat, etc. Aquesta simbiosi permet espais en contínua transformació i que responen a una nova forma de pensar en els fenòmens urbans. Grups dins la ciutat que afloren per reivindicar el seu dret a la ciutat i per fer front a les necessitats i mancances que genera l’actual model polític, econòmic i social, en totes les seves dimensions: necessitats que no només són de subsistència, sinó també d’afecte, de participació, d’educació, de creació, d’oci, d’identitat i de llibertat.

Campanya de socixs de la Cooperativa de Consum responsable Candela

coopeA la Cooperativa de Consum responsable Candela que com sabeu és una de les llavors de plantem-nos! hem començat una campanya per obrir la cooperativa a més socis. En l’actualitat som 29 famílies i volem arribar a 50 o més. La creació recent d’un lloc de treball per a una persona que atén el dia a dia del funcionament de la coope i la resta dels factors necessaris com a la relació amb proveïdors, el control del producte, les disponibilitats del local,.. fan que la nostra cooperativa pugui créixer.

Perquè fer-se soci d’una cooperativa de consum?:

• Per construir un mon mes saludable,sostenible i just.

• Per canviar de model productiu.

• Per passar d’un consum passiu a un consum conscient, crític i transformador.

• Per apostar per petits pagesos propers, empreses locals i per projectes d’economia social.

• Per recolzar models productius basats en la justícia social i la sostenibilitat am-biental.

• Per consumir productes sans, frescos ide qualitat. I a un preu just.

• Per menjar productes lliures d’agrotòxics i evitar la proliferació de l’agricultura transgènica.

• Per compartir les teves inquietuds respecte el consum.

• Per construir un entorn de sociabilitat al voltant del consum.

Durant aquesta campanya ens farem veure per la ciutat explicant el projecte ja que creiem fermament en ell.

Si vols contactar amb nosaltres pots trobar-nos en:

Ateneu Candela

c/ Sant Gaietà, 73
08221 Terrassa

i ara per fer difusió del projecte a més de pàgina web: http://www.ateneucandela.info/node/14

tenim blog:  lacoopecandela.wordpress.com

pàgina en facebook: http://www.facebook.com/LaCoopeCandela

i twitter: twitter.com/lacoopecandela

SEGUEIX EL CONSUM RESPONSABLE, VISITA’NS I… UNEIX-TE!!!

Seminari de Dinamització Local Agroecològica

El Ier Seminari de Dinamització Local Agroecològica tindrà lloc a Barcelona del 14 i al 16 de desembre de 2012. L’objectiu és generar, de manera participativa, coneixement pràctic entorn de com dissenyar i desenvolupar iniciatives de Dinamització Local Agroecològica (DLAe) en l’actual context de crisi. Està destinat als actors de la societat civil de l’Estat Español implicats en aquest tipus d’iniciatives, o que es plantegen començar a desenvolupar-les, i comptarà amb la participació de persones vinculades a algunes de les iniciatives espanyoles més rellevants en aquest camp.

L’organització d’aquest seminari és una iniciativa conjunta de l’Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya (ASAC) i Ecologistes en Acció. A més, compta amb la col·laboració de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP-UAB) i del projecte europeu Beyond our Backyards.

El seminari aportarà elements innovadors a partir de la idea del “treball sobre la base de projectes”: les persones que vulguin participar hauran d’aportar una proposta de projecte de DLAe en inscriure’s. Sobre la base d’uns criteris pre-establerts (grau de desenvolupament de la proposta, àmbit temàtic, localització geogràfica i base social implicada), des de l’organització seleccionarem algunes d’aquestes propostes perquè siguin desenvolupades mitjançant sistemes de treball enfocat a la pràctica. A través de la implementació d’aquesta metodologia, es promourà la creació participativa de coneixements pràctics sobre com dissenyar i desenvolupar iniciatives de DLAe, així com la seva assimilació per part dels participants. A més, es tractarà d’obtenir un doble resultat: d’una banda, diversos projectes de DLAe potencialment implementables i en diferents graus de desenvolupament; d’altra banda, una guia pràctica sobre com dissenyar i desenvolupar iniciatives de transició agro ecològica en el mitjà rural i periurbà. Aquesta s’editarà una vegada conclòs el seminari i es publicarà on-line perquè pugui consultar-se i descarregar-se lliurement.

Podeu inscriure-us al seminari en la següent adreça: https://seminariodlae.wordpress.com/inscripcion-2/

Per a més informació consultar:

https://seminariodlae.wordpress.com/

Encara que no pugueu assistir, us recomanem consultar la bibliografia del seminari en:

https://seminariodlae.wordpress.com/lectures-2/

OTRO MUNDO ES POSIBLE !

NOMÉS QUAN
L'ÚLTIM ARBRE ESTIGUI MORT,
L'ÚLTIM RIU ENVERINAT
I L'ÚLTIM PEIX ATRAPAT,
T'ADONARÀS QUE
NO POTS MENJAR DINERS.

OTRO MUNDO ES PLANTABLE !