CRÒNICA DE LA TROBADA D’HORTS URBANS DE TERRASSA

El passat dissabte 15 de setembre es va realitzar la primera trobada d’horts de Terrassa. Amb un dia radiant que vam gaudir al voltant de la taula. Una bona fideuà, cuinada amb el sol i els productes de l’hort. Es va fer pales com la família hortícola gaudia dels fruits de la terra.

La idea era una jornada per conèixer-nos i establir punts comuns. La representació va ser molt variada: la Xarxa d’horts, l’hort de can Trementina, Repensa, Kopicua, l’hort de Mossèn Homs (espero no deixar-me a ningú) i l’amfitriona plantem-nos

 Tres idees van sorgir per portar endavant:

 – La necessitat d’agrupar i compartir materials i eines, per optimitzar el temps i esforços, compartim recursos, que podrien esser adquirits amb aportacions de tots i que caldria tenir cura fent un manual d’usos.  Hauríem de realitzar propostes concretes per estudiar-les entre tots i totes. 

 – La voluntat de compartir coneixements amb tots els caps de l’autosuficiència eco-hortícola, realitzant  tallers, xerrades, cursos,… en definitiva compartint coneixements que son necessaris per la pràctica dels horts urbans.  Per això es va animar als col·lectius i a diferents persones a realitzar i promoure aquestes iniciatives d’autoformació. 

 – La idea de participar a l’ECOFORUM 2012 (dissabte, 20 d’octubre que tractarà sobre l’Anella Verda de Terrassa al MNacteC )  per presentar i fer visibles els horts urbans com a nova realitat amb ascens. Hem de veure com realitzem la proposta.

 Aprofitant que teníem una bona mostra d’entitats es va presentar el projecte del sistema autònom d’energia que s’està muntant per realitzar activitats que necessitin energia (lluny de la xarxa elèctrica). Aquest aparell conta de Bateria (100Ah), carregador a xarxa e inversor (800w) i que amb un futur podria recarregar-se amb un panell fotovoltaic. 

 Per acabar, es va parlar de realitzar la propera trobada d’horts de Terrassa al més aviat possible en un altre dels horts de la xarxa per concretar aquestes idees i aprofitar encara el bon temps. 

Finalment, una altra bona i recent notícia:  l’Ajuntament vol posar en marxa un hort urbà  per a families a l’atur a Can Anglada, per autoconsum i ens han demanat el nostre suport. Esperem que a partir d’ara projectes com aquest impulsats per l’ajuntament o per grups de gent interessada vagin cobrint a poc a poc tots els barris de Terrassa.

Des d’aquí volem agrair la participació de tots i totes els que us vau apropar a l’hort aquest dia i com a record, volem deixar unes fotos de la jornada.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anuncis

Trobada d’horts urbans de Terrassa

Tal com vam comentar  a una entrada anterior del blog, s’apropa el dia de la Trobada d’horts urbans de Terrassa.  Estaran amb nosaltres la gent de Repensa i la Xarxa d’horts per a d’una forma lúdica compartir una excel·lent fideua solar preparada amb els productes de l’hort (…bé de moment els fideus, no) i xerrar de com estendre els horts urbans per tots els barris de Terrassa. Aquest serà també un bon moment perquè tots els que alguna vegada heu estat amb nosaltres i heu gaudit de l’hort o els que heu sentit parlar dels horts però mai us heu apropat vingueu a compartir una estona. Quants més siguem més aviat començarem a estendre la Xarxa.

La trobada serà aquest dissabte 15 de setembre i començarà a les 12:30 per preparar el dinar i mentre es va escalfant el forn i fent-se la fideua, parlarem dels nostres projectes en comú i explicarem els projectes a les persones interessades. Cap a les 14:30 farem el menjar i després mentre tinguem ganes continuarem xerrant i coneixent-nos.

Hi haurà un petit bo d’ajuda per pagar les despeses del menjar i si us animeu a portar una mica de postres casolanes, beguda o pica- pica també serà benvingut.

VINE A ESTENDRE LA XARXA D’HORTS URBANS DE TERRASSA!

* Per els nous i els despistadets, estem aquí

LA XARXA D’HORTS AGAFA FORÇA

Aquest dissabte a la reunió de col·lectius de Terrassa que es va celebrar al centre cívic de La Maurina vam coincidir persones de varis dels grups que estem treballant per engegar horts urbans a Terrassa. En finalitzar la reunió general ens vam ajuntar informalment companys i companyes de Repensa, del grup d’horts que aviat va a començar a plantar en un hort en La Maurina i de plantem-nos!. De forma distesa vam xerrar del que a tots ens interessa que és estendre la xarxa d’horts urbans de Terrassa i de la forma que entre tots ens podem recolzar. La reunió va ser molt plaent i va ajudar a conèixer-nos una mica millor, concloent que hem de seguir treballant conjuntament, pel que hem decidit que ens tornarem a ajuntar al setembre amb més temps, tots els que participem als diferents projectes per compartir una saborosa paella a l’hort de plantem-nos!.  Segur que davant d’una bona taula envoltats del nostre hort en la seva màxima esplendor les idees fluiran amb força!

Si esteu interessats a començar a treballar un hort de proximitat i vols canviar la imatge de la ciutat, posa’t en contacte amb qualsevol dels grups i si no estigues atent al blog. Aviat t’informarem de la data de la trobada perquè puguis conèixer la realitat de la Xarxa d’Horts Urbans de Terrassa.

Huertos urbanos contra el poder financiero

La burbuja inmobiliaria ha dejado tras de sí un reguero de solares abandonados, edificios a medio construir y viviendas que no se venderán en décadas. En uno de estos escenarios, los vecinos del barrio valenciano de Benimaclet impulsan un proyecto de huerto autogestionado. La singularidad del caso es que pretenden materializarlo en un solar del BBVA, que ha manifestado desde el primer día su oposición frontal al proyecto.

Benimaclet es un barrio valenciano de unos 40.000 habitantes, de los que 5.000 son universitarios y otros 5.000, población inmigrante. Pueblo independiente, después pedanía y barriada de Valencia capital a partir de 1972, Benimaclet ha estado desde siempre muy vinculado a la huerta: en la década de los 60 casi todo el barrio era suelo hortícola, pero la construcción de la Universidad Politécnica y la especulación urbanística de los 90 llenó de asfalto y cemento casi toda la tierra fértil.

El barrio cuenta con uno de los entramados asociativos más potentes de Valencia. Y una Asociación de Vecinos, que no sólo encabeza ahora la batalla contra el BBVA, sino que desde su fundación en el año 1974 ha participado en un sinfín de luchas para mejorar las condiciones de vida en Benimaclet.

Lo que hoy aspira a convertirse en un huerto urbano tiene sus orígenes tiempo atrás. En 1994, el Ayuntamiento de Valencia aprobó un proyecto urbanístico para la construcción de 1.350 viviendas en fincas de 14 alturas, con dos grandes torres en las que estaban previstos un hotel y una gran superficie. La actuación, que luego se redimensionó con criterios más racionales, simbolizaba la megalomanía urbanística de la época. Entre las dotaciones previstas figuraba un “parque urbano” de 17.000 metros cuadrados, que es donde los vecinos, 17 años después, pretenden desarrollar una huerta autogestionada.

Otra metáfora de lo que fue el boom urbanístico es la evolución del proyecto. Los 270.000 metros cuadrados del sector (superficie total) resultaron durante años un solar abandonado y lleno de escombros, un vertedero incontrolado en el que se registraron, incluso, tres incendios. Ante la inacción de las empresas promotoras y la precariedad de equipamientos en el barrio, la Asociación de Vecinos se puso manos a la obra. Alquilaron dos excavadoras y entraron en una parcela integrada en el proyecto urbanístico, con el fin de limpiarla y adecuarla como aparcamiento. Tras negociar con los propietarios, consiguieron la cesión del uso del suelo. Es el precedente directo de los huertos autogestionados.

En octubre de 2010, los vecinos, armados con la moral de la victoria anterior, buscan otra parcela del proyecto urbanístico, esta vez, dentro de los 17.000 metros cuadrados habilitados como “parque urbano”. Con el visto bueno de la Concejalía de Urbanismo del Ayuntamiento de Valencia, y el compromiso de la Comunidad de Regantes de la Acequia de Mestalla de suministrar agua para la huerta, la iniciativa se presenta en una asamblea vecinal meses después, y las expectativas se desbordan: más de 200 vecinos asisten a informarse y 60 se inscriben para roturar un pedazo de huerta.

La idea es gestionar y conservar las 60 parcelas en las que se divide el huerto autogestionado. A los adjudicatarios (individuos, familias o asociaciones) se les otorga la cesión del uso del suelo durante veinte años, no la propiedad, que sigue correspondiendo al BBVA. El coste de cada parcela es únicamente el de acondicionarla y roturarla (poner en marcha el huerto urbano tendría un coste total de unos 15.000 euros). Se establecen una serie de condiciones: la agricultura que se implemente ha de ser ecológica; dirigida al autoconsumo, es decir, los productos no pueden venderse en el mercado; y una parcela desatendida durante tres meses implicaría la rescisión del contrato. Para superar los temores iniciales, labradores con experiencia imparten cursos de formación sobre agricultura ecológica. Otros talleres formativos ponen el acento en la producción y el consumo responsables.

La idea, casi un “milagro” en un área metropolitana que supera el millón y medio de habitantes, tenía visos de materializarse hasta que se topó con la barrera principal, la banca. Desde que los vecinos se dispusieron a dialogar con el BBVA, no han encontrado en el banco la menor predisposición a negociar. Gestos de desprecio, en todo caso. Cansados de la espera, el pasado mes de septiembre las máquinas alquiladas por los vecinos entraron en el solar, y lo dejaron limpio y habilitado para la siembra. Como respuesta, el BBVA se dirigió a las policías local y nacional, que forzaron el desalojo de los tractores.

En esta batalla, la gente del barrio dispone de un aliado institucional de primer orden, que avala su posición: el Ayuntamiento de Valencia. Todos los grupos políticos del consistorio aprobaron una moción en la que se apoyan los huertos urbanos, y se pide al equipo de gobierno que realice todos los trámites ante el banco para conseguir los terrenos.

El portavoz del grupo municipal de Esquerra Unida del País Valencià (EUPV-IU), Amadeu Sanchis, ha afirmado que la iniciativa de los huertos urbanos representa “el derecho democrático de los vecinos a vivir en un entorno libre de hormigón y sin escombros; en plena resaca del boom de la construcción, Valencia y otras ciudades están impulsando proyectos para recuperar el suelo de huerta que, en el caso concreto de Benimaclet, ha quedado muy mermada por la expansión de las universidades, la ronda norte y la especulación urbanística”.

Aprobada la moción municipal en octubre de 2011, el BBVA accedió poco después a hablar por primera vez con los vecinos. Fuentes de la asociación vecinal de Benimaclet cuentan la sorpresa de un alto responsable del departamento inmobiliario del banco, al ver la firma del PP en la moción. “¿Cómo han podido suscribir esto con la deuda que tiene el ayuntamiento con nuestra entidad?”, vino a decir. El alto cargo del BBVA se comprometió a que los servicios jurídicos estudiaran una posible cesión de suelo, pero desde entonces no ha habido respuesta. Otra vez la parálisis, y otra vez la dilación como maniobra para que se pudran las expectativas.

La gente pasa a la acción. El 17 de diciembre, una manifestación de 400 personas recorre Benimaclet y concluye en el solar del huerto. Tras dos horas de trabajo se deja la tierra preparada para el cultivo. Los vecinos vuelven una segunda vez pero, ante su sorpresa, el banco ha vallado el solar, y lo hace sin la preceptiva licencia municipal, por lo que la policía local interpone dos denuncias contra la entidad financiera. Como remate de la maniobra, excavadoras pagadas por el BBVA vuelven a llenar de escombros un solar que los vecinos habían limpiado y saneado. “Y eso que dicen en la prensa que no nos ceden el suelo y lo cercan para evitar que algún niño pase por allí y tenga un accidente”, explica Antonio Pérez, presidente de la Asociación de Vecinos de Benimaclet.

En plena espiral de acción-reacción, de lucha ciudadana contra el despotismo financiero, la gente ha decidido la vía de la desobediencia: todos los sábados se organizan y se dirigen al huerto, tiran la valla (que luego recogen) y comienzan a plantar en zonas previamente adecuadas. Hasta el momento, han sembrado en aproximadamente un 5% de todo el sector destinado a huerta. Se desconoce aún la nueva maniobra del banco. Pero está claro que “sólo han accedido a hablar con nosotros cuando nos hemos plantado con pancartas en sucursales de la entidad, en el centro de Valencia”, subraya Antonio Pérez.

En las últimas semanas se han redoblado los esfuerzos y las energías invertidas en la campaña. En las redes sociales, mediante el envío de cartas a Francisco González, presidente del BBVA (unas 3.500 misivas remitidas), y en breve se llamará a la cancelación colectiva de cuentas corrientes en este banco. Para vencer en el pulso, requieren la implicación municipal: “Que el Ayuntamiento semoje del todo y enseñe de una vez la propuesta de contrato elaborada por el banco, y de la que sólo tiene noticia la Concejalía de Urbanismo”, afirma el presidente de la asociación vecinal.

Lo más inexplicable de todo, añade Antonio Pérez, es que con la cesión de uso del solar a los ciudadanos, “el banco no pierde nada, ya que los costes de urbanización (incluido el solar del huerto) corresponden al agente urbanizador, y éste ya se los han abonado al ayuntamiento; el consistorio tampoco pierde, porque ha cobrado del urbanizador y no es necesario que ejecute los trabajos, pues lo hacemos los vecinos; además, la iniciativa del huerto urbano permite generar cerca de 300 empleos”.

¿Y la estrategia del banco? Seguramente, “presionar al ayuntamiento para que cambie las condiciones del proyecto urbanístico, por ejemplo, permitir la construcción de más viviendas de renta libre frente a las obligaciones de VPO establecidas inicialmente”. O, lo que es lo mismo, mayores plusvalías para el sector financiero, mientras, en medio de la crisis, los ciudadanos exhiben la bandera del coraje frente a la degradación de los barrios.

Artículo de Enric Llopis en Rebelión.
Més info dels veins de Benimaclet :  http://www.huertosurbanosbenimaclet.com/#

Acaba el primer año en el huerto de PLANTEM-NOS!… Comienza el año de las nuevas esperanzas


Hace apenas un año, un 15 de mayo del 2010, un grupo de gente soñadora, frente al silencio municipal, salimos a la calle a pintar en los muros de los solares vacíos de Terrassa el lema “plantemterrassa. Una semana después hicimos una cercavila por el centro de la ciudad y después de plantar una hermosa jardinera frente al ayuntamiento de Terrassa, acabamos en el solar de Monserrat 151 y comenzamos a plantar la ilusión que todavía nos dura.

Un año después, un 15 de mayo, un grupo de gente que se sentía indignada con la labor de sus representantes, salimos en 60 ciudades españolas reclamando “democracia real ya!”  a pesar del  silencio inicial de los medios de comunicación.

PLANTEM-NOS!  en un año hemos hecho que el ayuntamiento nos escuche y hoy podemos seguir plantando ilusión en nuestro solar que ahora es un HUERTO.

En una semana, aquellos que salimos en las manifestaciones somos ahora muchos diciendo que el poder no está en los políticos sino que está en nosotros mismos. Si nosotros queremos, podemos poner primero un huerto y después cambiar el mundo.

El futuro es prometedor pero incierto. El hormigueo que me corre por el cuerpo cuando miro alrededor y veo a gente que pide lo mismo que yo y comienza a agrietar el muro de la sinrazón ya es suficiente para ser un poco más feliz.

Kavafis decía en Viaje a Ítaca:

Cuando emprendas tu viaje a Ítaca
pide que el camino sea largo,
lleno de aventuras, lleno de experiencias.

Ten siempre a Ítaca en tu mente.
Llegar allí es tu destino.
Mas no apresures nunca el viaje.

El camino será largo, pero ya hemos embarcado. Llegar a Ítaca no será fácil y a partir de ahora cada conquista que tengamos entre todos será como cada vez que plantamos una semilla y al cabo de unos meses comienza a dar sus frutos.

javi- plantem-nos!

Dissabte calçotada…i ara el conveni !!!

La calçotada del dissabte va a ser un èxit!!

Des de Plantem-nos! volem agrair a les més de 60 persones que vau venir a gaudir amb nosaltres d’un fantàstic dia, la vostra assistència i participació. Que… dit sigui de pas ens anima a continuar endavant amb aquest projecte.

El passat dissabte l’hort era l’espai pel qual fa un any que s’està treballant: un lloc de trobada i de participació ciutadana, un espai on aprendre i compartir (infants, joves i grans, terrassencs d’açí i d’allí)… en definitiva: un lloc per gaudir! En donem fe nosaltres…i els agents de la policia municipal (!¿) que s’hi van personar.    😉

Us convidem a compartir amb nosaltres algunes de les fotos de la jornada, i us animem a seguir participant de l’hort!!

Per cert! Aprofitem per fer-vos saber que per aquesta mateixa setmana està previst firmar un conveni de cessió de l’espai per dos anys… així que la cosa va endavant! Aviat n’informarem amb més detall.

Per veure les  fotos cliqueu a :

http://www.flickr.com/photos/21956347@N00/sets/72157626468698944/

CALÇOTADA PLANTEM-NOS !

Després d’estar acaronant tot l’hivern als calcots, per fi arriba el moment de la calçotada de l’hort. Volem que sigui un dia de reunió per tots els que alguna vegada us heu passat per l’hort, per als veïns i també ,per que no, per a aquells que heu sentit parlar de l’hort, però no us heu animat a passar.
Els calçots estan boníssims i podem assegurar que els dissabtes dedicats a regar-los, llevar-los les males herbes, i calçar-los han donat els seus fruits. El dissabte passat el vam poder comprovar i volem que aquest dissabte, ho comproveu tots. A més dels calcots tindrem segon plat per als carnívors i els herbívors, postres, beguda …i el que sorgeixi.
Tindrem també concurs de salsa de calçots, així que si t’animes  vine’t amb la teva salsa i podràs guanyar una esplèndida cistella de productes de l’hort.
El preu hem volgut que sigui realment popular, perquè el que volem és ajuntar-nos i passar-ho bé. Els tiquets els podeu comprar en el Ateneu Candela i si no podeu passar per aquí abans del dissabte, mana’ns  un correu amb el nombre de persones que assistireu a plantem.nos@gmail.com per fer la previsió.

Projecte sostenible de construcció de la caseta de l’hort

1. Volem fer una caseta respectuosa amb la natura, amb la salut de les persones i sostenible.
2. Definició de sostenibilitat:
En 1987 es fa un informe que encarrega La Assemblea General de la ONU, per proposar estratègies a llarg termini per un desenvolupament sostenible, aquí es va definir la sostenibilitat com a: (Informe el nostre futur comú conegut com a Informe Brundtland”)
“El desenvolupament sostenible és el desenvolupament que satisfà les necessitats de la generació present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats”.
3. Condicions de sostenibilitat: tancament de cicles Residu:
“La condició de sostenibilitat és l’exigència de retornar els residus a la qualitat de recursos”.
Per tant estem parlant de cicles: residu (sense valor d’utilitat) – vida útil – Recurs (amb valor d’utilitat).
Recursos: que el procés de producció mitjançant l’acció del treball humà transforma en productes, que satisfan necessitats.
D’un producte el que es consumeix generalment i sobretot en la construcció és la seva utilitat i quan ja no té utilitat es transforma en residu.
Vida útil: és el temps que passa un producte entre ser recurs i ser residu, és el temps en el encara té utilitat.
Energia: Per transformar un residu en recurs ens caldrà energia. Depenent de com siguin els recursos que demandem respecte a al residu del que provenen ens caldrà més o menys energia. Importància
4. Cicles a controlar, tant en la construcció com en la vida útil de l’edifici:
4.1. Materials:
  • Palets: fustes no tractades i poc manipulades, no coneixem la seva procedència però es tracta bàsicament de pi, arbre de creixement molt ràpid i autòcton, retornant a la natura en període mitjà de temps.
  • Ferro: Claus i varilles, és un material que es rovella i es converteix en òxid, retronant a la natura en un període mitja de temps.
  • Terra: Material que obtenim del propi solar + sorra + aigua, i que retornarà al propi solar en un període curt de temps, (si no tenim en compte el concepte manteniment.)
  • Teules: Són terra cuita, en aquest cas són reciclades, de edificis en reparació demolició, no estan valorades com a residu per nosaltres si no com a recurs. Material que es desintegra per meteorització, retornant a la natura en un període llarg de temps.
  • Aigua: Per pastar el ciment i per pastar la terra. Si podem serà aigua de pluja i no potable.
  • Pedres: Las del lloc petites i irregulars, posem aglomerant per la seva forma i la manca de tècnica de col·locació en sec, tot i que està confinat sota terra sobresortirà de la sòl.
  • Ciment o aglomerant: Primer ciments naturals deprés de pòrtland.
  • Sorra: Es compra en sacs cal mirar la procedència.
4.2.Energia.
  • Palets: Pi arbre de creixement ràpid, energia per asserrar-la, muntatge, transport i distribució.
  • Ferro: Cal energia molta per la seva transformació dels òxids de les roques a metall pur, transport i distribució.
  • Terra: Ens la dóna el lloc consumirem l’energia de manipular-la dins el sola, sense transport.
  • Teules: La cocció és la part que consumeix també més energia, però parlem d’un recurs que es reaprofita un residu de construcció per tant con comptem l’energia de fabricació, però si el transport del lloc de recollida.
  • Aigua: Si és de pluja no té despesa energètica, si no si ja que té tot el procés de depurat (construcció de depuradores) i captació i distribució s’ha de crear una xarxa.
  • Pedres: Las del lloc petites i quasi no les manipularem, no les tallarem ni les treballarem.
  • Ciment o aglomerant: Si són naturals tenen menys despeses d’energia, si és portland té més despeses ja que en el procés cal molta calor (Forn Molins de Rei), transport i distribució.
  • Sorra: L’energia de l’extracció però pot tenir un gran impacte paisatgístic, cal verificar la procedència.
  • Grup electrogen.
4.3.Aigua.
Ha esta inclosa en els altres apartats.
4.4.Residus:
  • Palets: Intentarem ajustar a les quantitats necessàries, si en sobre s’utilitzaran en l’hort pel manteniment de la caseta i compostador.
  • Ferro: el que no utilitzem seguirà sent un recurs no un residu.
  • Terra: el que no utilitzem seguirà sent un recurs no un residu.
  • Teules: el que no utilitzem seguirà sent un recurs per fer el manteniment.
  • Aigua: el que no utilitzem seguirà sent un recurs no un residu.
  • Pedres: el que no utilitzem seguirà sent un recurs no un residu.
  • Ciment o aglomerant: Els sacs de plàstic en que venen empaquetats es portaran a un contenidor de reciclatge.
  • Sorra: Els sacs de plàstic en que venen empaquetats es portaran a un contenidor de reciclatge.
  • Grup electrogen: Els fums generats per la emissió de la combustió no seran reciclats.
4.5. Salud: (energies naturals i energies artificials, materials que afecten, etc..)
  • Palets: No estan tractats amb productes químics per allargar la seva durabilitat i resistència als essers vius (corcs, termites…). Altres tipus de fusta també porten formaldehids (Coles per enganxar)
  • Ferro: En principi en no tenir formades xarxes tancades no són un o problema, caixa de faraday.
  • Terra: bona per la salut.
  • Teules: Material procedent de la terra cuit sense cap additiu.
  • Aigua: En principi no ens la veurem no ens afectarà.
  • Pedres: Poder mirar la seva radioactivitat, o contaminació per haver estat en el que era una ciutat industrial. ni per quantitat ni per col·locació aquí pot ser un problema.
  • Ciment o aglomerant: Un cop secs són inerts.
  • Sorra: El mateix que les pedres.
  • Grup electrogen: Intoxicació per fums.
EN FUNCIÓ A TOT AIXÒ EXPLICAT PRENDREM DECISIONS DE QUINS MATERIALS UTILITZEM, ON ELS UTILITZEM EN QUINES QUANTITATS I QUIN PROCES DE MANIPULACIÓ.
5. Desenvolupament de la obra: dues fases o tres
1ª fase : Replanteig i fonaments

2ª fase : Construcció de la caseta: Estructura i tancaments (paret i teulada)

3ª fase : Acabats exteriors i interiors

Plànols de la construcció :

CARLES BLASCO PINÓS – PLANTEM-NOS. TERRASSA 2011.

JORNADES DE BIOCONSTRUCCIÓ

Fa temps que a l’hort estem parlant que necessitem una caseta per guardar les eines i la resta de les coses necessàries que no podem deixar a l’exterior. Hem estat mirant casetes fabricades, contenidors i formes de fabricació tradicional però per a totes necessitàvem uns recursos econòmics que no posseïm. Al final, hem decidit que el més adequat en el nostre cas era construir-la pels nostres mitjans (i la de tots els voluntaris que vulgueu apropar-vos, que segur que sereu molts) i fer bioconstrucció aprofitant els materials que puguem trobar per aquí (fonamentalment palets i teules).
Entre tots, sota la inestimable direcció del Carlos Blasco, aprendrem a construir aprofitant els materials que tenim al nostre voltant alguna cosa que necessitem per al nostre hort.
Des d’aquest blog us animem a tots els que simpatitzeu amb el nostre projecte i als que vulgueu aprendre una mica de bioconstrucció a apropar-vos al nostre hort els propers dissabtes a treballar amb nosaltres.
El pla de treball és el següent:

  • Dissabte 29 de gener: Realització del replanteig i els fonaments on s’assentarà la caseta.
  • Dissabte 5 de febrer: Construcció de l’estructura.

US ESPEREM ¡¡¡


 

La revolució dels horts arriba a Roma

“El Periódico” va publicar ahir un article en el qual sota el títol  “La revolució dels horts arriba a Roma” informava que els cultius urbans proliferen a la capital italiana.

L’article destaca les paraules del microbiòleg Dickson Despommier que diu :

«la tercera revolució verda comença aprenent a cultivar el nostre menjar a les àrees urbanes»

… En això estem nosaltres també ¡¡¡

Podeu veure l’article complet a :

La revolució dels horts arriba a Roma – Internacional – El Periódico


Previous Older Entries

OTRO MUNDO ES POSIBLE !

NOMÉS QUAN
L'ÚLTIM ARBRE ESTIGUI MORT,
L'ÚLTIM RIU ENVERINAT
I L'ÚLTIM PEIX ATRAPAT,
T'ADONARÀS QUE
NO POTS MENJAR DINERS.

OTRO MUNDO ES PLANTABLE !