URBANOPOROSI, UN PROJECTE EXPOSITIU SOBRE L’ABANDONAMENT URBÀ

Urbanoporosi és un projecte expositiu de l’equip (Sa)badall amb el recolzament de  l’Alliance Française. Urbanoporosi vol documentar l’actual procés d’abandonament de la ciutat per mitjà de fotografies, fomentant una nova mirada més atenta i crítica. Es proposa evidenciar un fenomen que sovint ens passa desapercebut i és eclipsat per la magnitud  dels efectes de la crisi immobiliària a les perifèries urbanes. Evidenciant-lo volen  contribuir a fer un primer pas per transformar aquesta situació.
Aquest projecte d’art geogràfic recull gairebé una cinquantena de fotografies realitzades  per Berta Tiana Alsina amb l’objectiu de ressaltar la decadència i, al mateix temps, la  vellesa estètic de l’abandonament. Les imatges s’acompanyen d’algunes cites i es  complementen amb algunes imatges cartogràfiques sobre els espais buits a la ciutat, tot  localitzant i donant dimensió al fenomen.
L’exposició es va inaugurar el dimarts 20 de març a les 19.30h a l’Alliançe Française de  Sabadell (Casa Taulé) i estarà oberta fins el 23 de juny. Durant aquests mesos es  desenvoluparà un extens programa d’activitats que inclourà diversos debats, xerrades, un recorregut i la projecció d’un documental.

La propera xerrada a la qual  (Sa)badall ens ha convidat serà:

TRANSFORMANT URBANOPOROSI: ELS HORTS URBANS, el Dimecres 23 de maig.  La sessió començarà a les 19:00 i tindrà lloc a l’Aliança Francesa de Sabadell i juntament amb nosaltres seran:

– La RudaAmics de Can Deu per a l’agricultura ecològica

– Roc Mas, enginyer tècnic agrícola

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Més info: http://sabadall.wordpress.com/

 

Anuncis

NECESITAMOS UNA ECONOMÍA QUE ENTIENDA QUE ES SUBSISTEMA DE UN SISTEMA FINITO MÁS GRANDE: LA BIOSFERA

 Després de bastants dies en què les places han fet que hàgim abandonada el blog (no l’hort eh!, us animo a visitar-ho).Un retrobament fantàstic amb aquest em sembla aquesta entrevista al reconegut economista xilè Manfred Max-Neef realitzada per Amy Goodman, l’original del qual en anglès es troba a la pàgina de Democracy Now  traduïda al castellà per Rose Mary Salum i publicada per EcoPortal.net.

Max-Neef ha estat guardonat amb nombrosos premis, entre ells el Right Livelihood Award en 1983, considerat com el Premi Nobel alternatiu d’economia.

Les seves obres més destacades són dues tesis que va denominar Economia Descalça i Desenvolupament a Escala Humana, les que defineixen una matriu que abasta nou necessitats humanes bàsiques:

Subsistència, Protecció, Afecte, Comprensió, Participació, Creació, Esbarjo, Identitat i Llibertat.

Max-Neef en aquesta entrevista ens deixa entreveure que lluitar per una nova economia als carrers i als horts és totalment complementari i necessari.

Només ressenyar una de les seves respostes a l’entrevista:

Amy Goodman: Si tu estiguessis al capdavant de l’economia què faries per evitar una altra catàstrofe?
Manfred Max-Neef: Primer que gens, necessitem de nou economistes cultes, que sàpiguen història, d’on vénen, com es van originar les idees, qui va fer quines i així successivament. El segon, una economia que entengui que és subsistema d’un sistema finit més gran: la biosfera, i com a conseqüència la impossibilitat de tenir un creixement econòmic infinit. En tercer lloc, un sistema que tingui clar que no pot funcionar sense prendre de debò els ecosistemes. Però els economistes no saben gens d’ecosistemes, no saben gens de termodinàmica, gens de biodiversitat, són totalment ignorants respecte a aquests temes. Un economista ha de tenir clar que si els animals desapareixen, ell també desapareixerà perquè llavors ja no hi haurà què menjar. Però ell no sap que depenem totalment de la naturalesa t’adones? No obstant això, per als economistes d’avui dia la naturalesa és un subsistema de l’economia, concepte que és totalment absurd!.
A més hem d’apropar el consumidor a la producció. Jo viu bé al sud de Xile, una zona fantàstica on tenim tota la tecnologia per a l’elaboració de productes làctics de màxima qualitat. Fa uns mesos estava desdejunant en un hotel i en prendre un paquet de mantega vaig descobrir que aquesta venia de Nova Zelanda, absurd no et sembla? I per què succeeix una cosa així? Perquè els economistes no saben calcular els costos reals. Portar mantega des d’un lloc que queda a 20.000 quilòmetres a un lloc on es produeix la millor, amb el pretext que és més barat és una estupidesa monumental perquè no tenen en compte l’impacte que causen aquests 20.000 km de transport sobre la naturalesa. Per si no fos poc, és més barata perquè està subsidiada.
És un cas molt clar en el qual els preus mai diuen la veritat.
Tot té el seu truc saps? aquests ardits causen enormes danys. Si apropes el consum a la producció, menjaràs millor, tindràs millors aliments i sabràs d’on vénen. Fins i tot podries arribar a conèixer a la persona que ho produeix. S’humanitza el procés, però avui dia el que els economistes fan està totalment deshumanitzat.

Us recomano que llegiu tota l’entrevista, ja que pocs vegades s’ha parlat tan clar dels problemes econòmics i humans de la nostra societat :

Entrevista a Manfred Max-Neef, economista chileno

OTRO MUNDO ES POSIBLE !

NOMÉS QUAN
L'ÚLTIM ARBRE ESTIGUI MORT,
L'ÚLTIM RIU ENVERINAT
I L'ÚLTIM PEIX ATRAPAT,
T'ADONARÀS QUE
NO POTS MENJAR DINERS.

OTRO MUNDO ES PLANTABLE !